Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 22 de juliol del 2011

XIPS PER A BICICLETES: MOLTS DUBTES, POCA EFICÀCIA

Una mesura de l'Ajuntament precipitada, poc meditada i ineficaç

Després de les moltes crítiques que ha rebut a la ciutat de València per part de nombrosos col·lectius, entre els que destaquen València en Bici i diferents fòrums relacionats amb el món de  la bicicleta, el divendres passat vam haver de conèixer per la premsa la notícia de que l’Ajuntament dAldaia havia arribat a un acord per a implantar el sistema IDENTIBIKE, el xip per a les bicicletes, fet que ens ha causat una gran sorpresa i més quan el dijous es va convocar als diferents partits a totes les comissions de l’Ajuntament amb un únic ordre del dia, la seua constitució (per a cobrar 4.000 € per fer acte de presència), quan s’haguera pogut aprofitar per a parlar i debatre l’acord de col·laboració amb AIMME, empresa que comercialitza el xip, i facilitar-nos una còpia .

L’Identibike és un sistema que identifica la bicicleta amb el seu propietari/a instal·lant un xip en l’interior del tub del xassís i posant un adhesiu exterior per a “dissuadir” el seu robatori. De fet este sistema d’identificació s’ha vist amb recel pels usuaris i usuàries de la bicicleta de la ciutat de València que veuen en ell més una arma per a poder denunciar bicicletes mal aparcades, segons la restrictiva normativa de l’ajuntament de València, que un sistema de seguretat.         

El sistema ens planteja moltes qüestions:

- NO ÉS UN SISTEMA EFICAÇ, ja que únicament està implantat i molt escassament a la ciutat de València (des del mes d’abril passat),  de forma que si roben una bicicleta a Aldaia, únicament es pot saber qui és el seu propietari si es donen dos requisits: que la  bicicleta estiga adherida al sistema Identibike i que la troben a la ciutat de València o a Aldaia, però no si està a Alaquàs, Quart de Poblet, Xirivella, Torrent o a qualsevol altre poble de la nostra comarca o del nostre país, actualment no adherits al sistema.  De forma que és un sistema que únicament tindria alguna eficàcia si estiguera implantat per a totes les bicicletes i a totes i cadascuna de les ciutats i pobles del nostre país i de la resta de països.

- En la pràctica és una PRIVATIZACIÓ D’UN SERVEI PÚBLIC com és la seguretat. És contractar seguretat privada per a la teua bicicleta, quan el que s'hauria de garantir és que la Policia Local i la resta de cossos policials vetllaren per la seguretat de "totes" les bicicletes, com a bon servei públic, i no únicament de les que es donen d'alta en el registre d'Identibike d’AIMME, una  empresa privada que és l’única que té la base de dades de totes les bicicletes dels ajuntaments adherits.

- NO ÉS UN SISTEMA GRATUÏT. A la ciutat de València cada persona paga 15 € per a donar-se d'alta en el servei, a l’espera de que se’ns facilite l’acord, no sabem les condicions d’Aldaia, com tampoc no sabem si a l'Ajuntament d'Aldaia li costarà diners i en cas afirmatiu quants.

Front a aquest acord de col·laboració proposem que, abans de la seua posada en marxa, l’Ajuntament  done els següents passos:

Basant-se en la promesa electoral de TRANSPARÈNCIA, que es faça públic la totalitat de l’acord de col·laboració de forma que tota la ciutadania i els col·lectius el puguen valorar.

Basant-se en la promesa electoral de PARTICIPACIÓ, que es parle amb tots els sectors implicats: penyes ciclistes d’Aldaia, usuaris i usuàries de la bicicleta, amants del cicloturisme, associacions interessades en el tema i partits polítics.

Seguint estos mateixos principis de transparència i participació, el nostre grup municipal del BLOC-ELS VERDS va demanar fa uns dies a l’Ajuntament d’Aldaia la còpia de l’acord de col·laboració per conèixer tot el seu contingut (encara estem esperant que ens el faciliten), així mateix demanarem a la Policia Local les dades estadístiques d’Aldaia sobre denúncies per robatoris de bicicletes i sinistralitat que justifiquen la mesura i, finalment, una vegada tinguem tota la informació, es posarem en contacte amb tots els sectors implicats per tal de valorar l’acord i conèixer les seues propostes i opinions.
Reafirmem el nostre total compromís amb la promoció i utilització de la bicicleta com a mitjà de transport i de lleure, així com el suport a mesures que eviten el robatori de bicicletes, sense haver de recórrer a la  seguretat privada,  i desestimem qualsevol acord amb sistemes clarament ineficaços i que no han sigut consensuats amb els sectors implicats.

dilluns, 18 de juliol del 2011

MOCIÓ PER A LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI HIPOTECÀRIA




El grup municipal BLOC-ELS VERDS D'ALDAIA ha presentat per registre d'entrada a l'Ajuntament una moció de MODIFICACIÓ DE LA LLEI HIPOTECÀRIA per a que s'incorpore en l'ordre del dia del pròxim ple municipal de l'Ajuntament, que es celebrarà la setmana que ve. Tal i com es diu en la moció,  si bé es tracta d'una normativa de competència estatal no ens podem quedar al marge, donat que les dramàtiques conseqüències es reflecteixen en l'àmbit municipal, si tenim en compte  que per una banda es vulneren els drets fonamentals d’accés a una vivenda digna dels seus ciutadans i ciutadanes i, per una altra, és l’Ajuntament qui rep la major part de les peticions d'ajuda de les famílies empobrides en un context de plena crisi, quan els recursos són encara més escassos. 

Text complet de la moció:




AJUNTAMENT D’ALDAIA


MOCIÓ HIPOTECÀRIA PRESENTADA PEL BLOC-VERDS A L’AJUNTAMENT D’ALDAIA



Exposició de motius:
El dret a l'habitatge és un dret fonamental de les persones i es troba recollit en l'article 47 de la Constitució Espanyola, en l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i a l'article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
A conseqüència de la situació de crisi econòmica i l'augment de l'atur, moltes famílies, han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seues necessitats més bàsiques, com ara mantenir la vivenda i acaben sent víctimes de les execucions hipotecàries. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 a l'estat espanyol s'hauran realitzat prop de 300.000 execucions hipotecàries -les previsions diuen que entre el 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra en 500.000- i les dades de morositat, amb dades de juiliol d’enguany, superen àmpliament el 6% -circumstància que no es donava des de fa més de setze anys. .
Així, a part de la pèrdua de la casa, moltes persones també veuen com les entitats bancàries els demanden la quantitat prestada, iniciant-se així el procés d'execució hipotecària fins la subhasta de l'immoble. Arribat en aquest punt, si aquesta queda deserta -cosa que succeeix en el 90% dels casos-, l'entitat bancària s'adjudica d’ofici l'habitatge pel 60% del valor de taxació i segueix reclamant als antics propietaris el pagament del deute que resta per pagar, a més dels interessos i les costes judicials del procés judicial, mitjançant l'embargament de nòmines, comptes, etc., així com, en darrera instància, l'embargament als avaladors. A part de perdre la llar, per tant, milers de famílies s'enfronten a una condemna financera de per vida que els espenta a l'exclusió social i l'economia submergida.
La legislació espanyola que permet que les entitats financeres s'adjudiquen vivendes pel 60% del valor de la taxació no només és injusta, sinó que no es dóna a les legislacions d'altres països. En un estat social i democràtic de dret és inadmissible que totes les conseqüències de la crisi hagen de recaure sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari, mentre que les entitats financeres, en bona mesura responsables de la crisi, reben ajudes milionàries de diners públics sense assumir-ne cap responsabilitat, alhora que continuen generant importants beneficis anuals.
Malgrat tractar-se d'una normativa de competència estatal, les dramàtiques conseqüències es reflecteixen en l'àmbit municipal, atès que és als ajuntaments on s'adrecen les persones afectades en busca d'ajuda. L'administració local, resulta doblement perjudicada: per una banda, es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans i ciutadanes i, per l'altra, reben totes les peticions d'ajuda de les famílies empobrides en un context de plena crisi, quan els recursos són encara més escassos.
És voluntat d'aquest Ajuntament emprendre totes aquelles accions adreçades a garantir el dret fonamental a una vivenda digna i a evitar les greus conseqüències socials provocades per les execucions hipotecàries.

Per tot l'exposat es PROPOSA:

PRIMER
. Sol•licitar al govern de l'Estat Espanyol que inicie els tràmits necessaris per a modificar la regulació hipotecària per tal d'incorporar la figura de la dació total en pagament, de manera que en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l'habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quede liquidada, tal i com succeeix a altres països de la Unió Europea i als Estats Units.
SEGON. Instar el govern de l'Estat a aplicar mesures per paralitzar els desallotjaments en els casos de persones en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària, mentre es tramita la modificació de la regulació hipotecària referida.
TERCER. Instar a les entitats bancàries, especialment a aquelles amb què el nostre Ajuntament treballa, a través de les seues sucursals locals o comarcals, a facilitar per a les persones que desitgen conservar la casa, la modificació dels actuals prèstecs hipotecaris per  prèstecs on, durant un temps determinat i flexible, en funció de la situació econòmica de les persones afectades, paguen únicament interessos a un tipus d’interés que mai no siga superior a l’euribor, que açò no comporte en cap cas l’augment del diferencial aplicat al tipus de referència per a la resta d’anys, i que aquesta modificació no supose per a les persones afectades cap tipus de comissió bancària o qualsevol altre tipus de despesa (notaria, registre, hisenda o gestoria).
QUART. Estudiar possibles mesures a nivell municipal que eviten el desallotjament per motius econòmics i en els casos que no siga possible, vetlar pel reallotjament digne de les famílies afectades.
CINQUÈ. Traslladar aquests acords al Consell de Ministres, al Ministeri d'Economia, al Ministeri de Justícia, als grups parlamentaris del Congrés de Diputats i a les Corts Valencianes.

                                                                       Aldaia, 18 de juliol de 2011




                                                                       Signat: Joan Carles Andrés Raga
                                                                       Portaveu Grup Municipal Bloc-Verds






SRA. ALCALDESSA D’ALDAIA

dijous, 14 de juliol del 2011

COM MALBARATAR ELS RECURSOS PÚBLICS I L'EXEMPLE DEL NOSTRE REGIDOR

Dijous dia 14 de juliol es constituïren a l'Ajuntament d'Aldaia les quatre comissions (l'Especial de comptes, i les informatives de Vivenda, Educació i Benestar), amb 5 membres del PP, 2 del PSOE, 1 d'EU i 1 de Bloc-Verds, en el temps record de 10 minuts cadascuna d'elles i sense més contingut que la seua constitució i la designació del President/a corresponent. A cada membre de la Comissió, tret dels qui tenen dedicació exclusiva, li correspon 140 euros per assistència. Cost total en dietes: més de 4.000 euros.

El nostre regidor, J. Carles Andrés, una vegada acabada la constitució de cadascuna de les Comissions, renuncià a les dietes que li corresponien (560 euros) per considerar que resultava del tot abusiva i inacceptable aquesta convocatòria extraordinària, atés el fet que la normativa no exigia una sessió específica com la celebrada i que el seu contingut, perfectament, podia haver-se inclòs en l'ordre del dia de les convocatòries ordinàries previstes per a la setmana vinent. És a dir, l'erari públic municipal, en els temps de dificultats que corren i després d'un encés debat al Ple Municipal per la retallada als grups municipals de poc més de dos mil euros, ha acabat pagant irresponsablement una quantitat desorbitada per una faena que es podia haver fet debades: més de 4.000 euros pràcticament per no fer res.

En aquest context, com a mesura de protesta i de coherència programàtica, el nostre regidor renuncià a cobrar la indemnització per assistència que li corresponia, mentre que els altres membres de les comissions que tenien dret a cobra-la (PP, PSOE i EU) no hi renunciaren.

Fonts municipals han justificat aquesta convocatòria extraordinària en el fet que l'anterior corporació -socialista- hi havia establit la tradició i ningú mai havia reparat en el fet que es tractava d'una pràctica inacceptable i indecorosa, perfectament prescindible.

Per tant, quan parlem d'auteritat, els del Bloc-Verds prediquem amb l'exemple i sabem de què parlem. Els altres partits locals, en el nostre cas, hauran de demostrar amb fets allò que només han predicat de paraula -i els qui tenen la responsabilitat de governar, hauran de mirar pels diners de tots i totes amb més rigor, perquè eixe sempre és més fàcil de malbaratar que el que ix de la pròpia butxaca.

divendres, 8 de juliol del 2011

EL QUE COBREN ELS POLÍTICS A L'AJUNTAMENT D'ALDAIA

Des de la perplexitat de comprovar que cada municipi marca les retribucions dels seus càrrecs polítics al seu aire, sense tindre en consideració cap criteri objectiu quantificable -població, pressupost, terme municipal, etc.-, i fins que acabe imposant-se la raó de marcar sous semblants per a municipis semblants (n'hi ha de tots els colors, per exemple, l'alcaldessa d'Alaquàs, a pesar d'haver-se abaixat el sou dues vegades, continua cobrant més que la d'Aldaia, o alguns alcaldes de poblacions inferiors a la nostra que cobren el doble que ací). Total, perplexitat i decepció, car uns i altres han tingut trenta anys per posar ordre i ficaci en l'apartat de les retribucions i sols s'ha arribat a un acord no vinculant a través de la Federació valenciana de Municipis i Províncies a la qual ningú fa cas.

Nosaltres, en un exercici informatiu de transparència passem a referir-los què cobra cada càrrec corporatiu:

Alcaldessa: dedicació exclusiva -45.979 euros (l'anterior alcaldessa cobrava l'any 2010 49.440 euros, i el primer semestre del 2011, 45.979,20 euros).
Regidor d'Urbanisme: : dedicació exclusiva -42.531 euros (l'anterior cobrava l'any 2010 45.732 euros, i el primer semestre de 2011, 42.530,76 euros).
Regidor de Benestar Social: dedicació exclusiva -42.531 euros ((l'anterior cobrava l'any 2010 45.732 euros, i el primer semestre de 2011, 42.530,76 euros).
Regidora delegada mancomunitat del Barri del Crist: dedicació parcial -21.265 euros
Regidora Delegada de RRHH: dedicació parcial -21.265 euros.
Regidora Delegada d'Economia: dedicació parcial -21.265 euros

A més es contracta com a personal eventual de confiança:

Una Cap de Premsa: 34.717,82 euros anuals.
Una auxiliar administrativa: 20.326, 68 euros anuals.

La diferència entre el que costaven els càrrecs de l'anterior Corporació (5 alliberats -3 de dedicació exclusiva, 1, al 75%; i una latre, al 50%- i 1'5 contractats, grup polític socialista i 0'5, per a EU) i l'actual (6 alliberats i 2 contractats) és de 14.000 euros. Per tant, no s'ha actuat amb AUSTERITAT.

Indemnitzacions per assistència a òrgans col·legiats:

Ple: 190 euros (el 2010 eren 200, i 250, en el cas del portaveu del grup polític, que ara no es contempla).
Junta de Govern (normalment, dues mensuals), Comissions informatives (n'hi ha quatre i, normalment, se'n fa una cada mes) i òrgans col·legiats (mínim d'una a l'any): 140 euros (abans, 150 euros)

Dotació per als grups polítics:

Per cada grup: 1500 euros anuals (abans eren 3500 euros)
Per cada regidor: 600 euros anuals per regidor (abans eren 450 euros)

Per tant, disminució significativa en les dotacions als grups polítics i benefici directe als partits amb més regidors.

dissabte, 2 de juliol del 2011

L'AUTOODI DEL PP

L'autoodi del PP
Voro Torrijos
(Levante, 2 de juliol de 2011)

Definitivament, el PP s´ha tret la careta. Les majories absolutistes se li han pujat al cap i li han fet perdre completament l´enteniment, si és que encara li´n quedava. L´autoodi s´ha infiltrat per tots els porus de la classe política governant i s´ha decidit a fer el pas definitiu: relegar el valencià al racó de la indiferència institucional amb una reestructuració destructiva del sistema educatiu. L´excusa: el caramelet enverinat de posar-se al dia en l´ensenyament de l´anglés, la gran assignatura pendent que arrossega uns nivells més que dolents en comparació als de la Unió Europea.
Però, anem a pams. És evident que el PP ha esdevingut una màquina terrorífica de guanyar eleccions, des que li va furtar la bandera de l´anticatalanisme més barroer a Unió Valenciana. La metàstasi blavera s´està escampat de manera criminal fins a tots els racons de la societat valenciana contra la qual necessitem urgentment un tractament ràpid i eficient si volem evitar-la. Ja no val mirar cap a un altre costat. S´imposa una reacció que siga capaç de frenar i fer retrocedir aquesta agressió que posa en perill de manera inqüestionable el futur de la nostra llengua.
El nou model que se´ns vol imposar pot resultar l´escac i mat per a un sistema educatiu públic en estat més que delicat. No només representa la definitiva pena de mort sobre l´afeblit ensenyament en valencià, sinó també una manera directa de precaritzar més encara el funcionament de les escoles, ja que pretén reduir els recursos materials i humans a partir de l´augment de la ràtio i moltes altres retallades. Una contradicció tan clara com destructiva: si es vol un trilingüisme efectiu, el model plantejat fa aigües per tota els costats.
Difícilment ens podem empassar les bondats del nou model plantejat ja que tothom coneix l´experiència de les línies en valencià per a constatar la perversió del mateix sistema, amb una direcció educativa que ha incomplert sistemàticament els mínims necessaris per tal de dignificar-les: amb assignació de professorat sense titulació, eliminació de grups de valencià en batxillerat, reducció dramàtica de recursos... I què es pot esperar del futur de l´ensenyament en anglés com a línia quan, fins ara, l´anglés com a assignatura ha estat tan menyspreat? No ens podem refiar d´una administració tan incompetent i fraudulenta com l´actual.
Necessitem posar cada cosa al seu lloc. El valencià ha de seguir sent la nostra preferència i mantenir, si més no, els nivells d´escolarització assolits fins ara i seguir millorant-los. I l´assignatura d´anglés, dignificar-la, que bona falta que fa, amb reducció d´alumnat per grup, més recursos, més mitjans i més atenció a la diversitat. I si es volen línies en anglés, sobre la base i el respecte a la llengua pròpia. I per a aconseguir-ho, ja ens podem preparar des de tots els sectors de la societat valenciana per a una lluita decidida i contundent que puga evitar el genocidi lingüístic planificat per l´autoodi d´una immerescuda dreta governant que, fa molts anys, va renunciar al valencià. L´autoestima és el millor antídot i la ferramenta més eficient.