ACLARIMENTS SOBRE LA CONTROVERTIDA OPOSICIÓ A L'AJUNTAMENT D'ALDAIA (III)

Els recordem que el passat dia 22 de juny de 2011 hom presentà un Recurs d'Alçada que demanava la revisió, per acte nul de ple dret, de les Bases de l'oposició que ens ocupa i, subsidiàriament, que s'iniciara d'ofici el procediment de revisió per acte anul·lable.

El dia 23 de juny, per resolució de l'alcaldia, se suspén cautelarment el procés selectiu, per informe previ del Tribunal de l'oposició i de l'assessor jurídic extern -tot i que, en realitat, l'informe d'aquest darrer està datat el dia 7 de juliol. Aleshores s'inicia un període d'espera dilatat -tot i que el passat 12 d'agost, segons aparegué en premsa, la resolució estava en funció de l'informe que havia de presentar l'advocat extern que estava de vacances.

Espera, com veiem ara, innecessària, car la realitat era que eixe informe estava fet ja el dia 27 de juliol -i que, a més, ja apareixia en l'informe del 7 de juliol, i era inequívoc: confirmava la resolució adoptada pel Tribunal Qualificador perquè la persona que promovia la nul·litat del procés havia perdut la seua legitimitat per a recórrer des del moment que no impugnà abans de conéixer la seua eliminació en el procés selectiu. I, per tant, Recurs d'Alçada resolt i ací s'havia d'haver acabat el contenciós.

Però no. Tal com sol·licitava el Recurs d'Alçada, i que l'alcaldia podia haver desestimat per no entrebancar més el procés, l'alcaldia inicia d'ofici, aconsellada -ja en l'informe de 7 de juliol- per l'assessor extern, l'inici d'expedient per a la declaració de lesivitat de les bases de la convocatòria (que, recordem, ningú; ni l'actual partit en el govern municipal, ni cap sindicat, ni cap particular -més de 400 opositors-, impugnà ni qüestíonà mai).

Els dos arguments que esgrimeix el lletrat per aconsellar a l'Ajuntament que es denuncie a si mateix -eixe és, veritablement, el resultat final- són:

Primer: el percentatge assignat a la fase de concurs -que s'aplicaria només en el cas de superar la fase d'oposició- resulta desproporcionat perquè representa el 41,37%, i no el 40% que deia l'anterior normativa del 99 -inaplicable ara, per cert, perquè la que li pertocaria seria la Llei 10/2010 d'Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que, tanmateix, no estableix xifres al respecte.

Segona: L'apartat corresponent a mèrits professionals (fins a 8 punts) que fa al·lusió a l'experiència laboral en qualsevol Administració Pública Local semblant al nostre municipi (població, territori i pressupost)(0,14 punts per mes), és contrari als principis d'igualtat, mèrit i capacitat perquè, segons l'assessor, discrimina els qui han treballat en altres municipis majors o menors (que també tenen el seu reconeixement en 0,02 punts per mes).

A la vista d'eixe informe, els actuals responsables municipals posen en marxa d'ofici l'esmentat expedient de declaració de lesivitat, que, en definitiva, busca la declaració de nul·litat de tot el procés selectiu. I, amb eixa finalitat, convoquen Ple municipal per a divendres dia 2 de setembre a les 14:00 hores -de bell nou una nova hora intempestiva per llançar sobre les actuacions del plenari el vel de la sospita.

Però nosaltres ho tenim molt clar:

Primer: el PP local no féu la faena d'impugnar quan tocava allò que ara, d'ofici, fa en nom d'un interés general més que sospitós -com ho fou el recurs -infonamentat i entorpidor- que presentà la vespra de l'examen.

Segon: L'argument de la desproporció de la fase del concurs respecte a la nota global faria morir de riure un jutge, en comprovar que la desproporció no és tal, car al lletrat li ha faltat comptar la prova oral de valencià, que faria que, en la fase d'oposició, no hi haguera 17 sinó 18 punts en total. I, amb eixa proporció de punts de 18/12 -i no de 17/12-, l'equilibri s'ajustaria perfectament a llei (i, probablement la de 17/12 també, com hem apuntat més amunt). Total, presentar aquest motiu com a fonament de declaració de lesivitat és ridícul.

Tercera: el segon argument de discriminació per experiència laboral en ajuntaments diferents al perfil del nostre és el que podria plantejar més dubtes. Això no obstant i pel que hem pogut consultar, per bé que controvertit sembla que és perfectament legal i que s'ajusta a la voluntat de les administracions de comptar amb els aspirants més qualificats, en atenció a l'experiència prèvia i a la formació específica. Per tant, hem de pensar que, si es fa normalment i en la nostra convocatòria ningú ha manifestat abans   -quan pertocava- els seus dubtes sobre la seua legalitat, és un mèrit legítim i, en conseqüència no tenim res més a dir.

La setmana vinent els explicarem, tanmateix, com s'ho fa el nostre Ajuntament per botar-se les bosses de treball establertes i anar menejant les fitxes des de la nocturnitat i la traïdoria -publicant en ple mes d'agost els canvis normatius sense consultar la Mesa de Negociació, la Junta de Personal, ni a la resta de partits. Però això serà la setmana vinent.

ACLARIMENTS SOBRE LA CONTROVERTIDA OPOSICIÓ A L'AJUNTAMENT D'ALDAIA (II)

Déiem ahir que el recurs presentat per un membre del PP local la vespra de l'inici de les proves selectives referides -que s'havien de celebrar en el dia de reflexió-, al nostre entendre, a totes llums buscava dificultar el procés amb arguments inconsistents. És més, en aquest sentit, el grup popular sabia sobradament  (Ple de 28 de desembre de 2010) que les vacants d'Auxiliar Administratiu que calia proveir amb aquesta oposició no estaven reservades des de ben d'hora per a persones discapacitades (car eixes eren, segons recull la RLLT -Relació de Llocs deTreball-, aprovada en l'esmentat Ple, la de Celador i la de Conserge -tot dos auxiliars de servei).

Per tant, apel·lar a la no reserva de places per a persones amb discapacitació estava fora de lloc -tal com reconegué encertadament el propi Tribunal-. La de no contemplar partida pressupostària per a les susdites places, pel seu costat, era absurda -car eren vacants ja ocupades i recollides en els pressupostos des de feia anys.

En qualsevol cas, el que sorprén és que, en essència, el que es qüestiona en el recurs objecte d'aquesta suspensió cautelar del procés selectiu, són les bases de l'oposició-concurs. Ara, amb una extemporaneïtat manifesta, val a dir. Veiem-ho:

Primer: l'Equip de Govern anterior opta per la fórmula selectiva de concurs-oposició (60% notes, 40%, mèrits) les bases del qual, sense cap discrepància manifesta, foren aprovades per la Mesa de Negociació laboral, és a dir, el conjunt dels sindicats representats en la Corporació.

Segon: Es podia haver optat per altres fórmules selectives com ara la de oposició lliure, la de consolidació d'ocupació temporal o, senzillament, la de concurs. Siga com siga, l'opció triada és legal (l'Ajuntament de València,sense anar més lluny, convocà fa poc més d'un centernar de places de les quals nomé poc més d'una dotzena eren per a oposició lliure; la resta eren de consolidació de lloc de treball. Veiem, doncs, com cada Ens local tria el procés que més li interessa o convé).

Tercera: les bases de la susdita oposició foren conegudes pel Ple -i, per tant, també per l'oposició, és clar, que hi estava-, sense que s'hi fera cap al·legació (eixe era precisament el moment de manifestar tots els dubtes i suspicàcies que hi han aparegut després; i que tampoc havien aparegut en la Mesa de Negociació prèviament). Tot seguit, seguint el curs legal prescrit, les bases al·ludides foren publicades en el Butlletí Oficial de la Província, en temps i manera, sense que ningú presentara en els terminis fixats per llei cap al·legació, ni en la forma ni en el contingut de la convocatòria.

Quarta: Les al·legacions i recursos presentats durant el procés selectiu han estat resolts pel Tribunal -recordem que són cinc treballadores municipals amb formació jurídica, de les quals dues són d'habilitació nacional-, és a dir, la competència professional dels seus membres hauria d'estar fora de qualsevol dubte.

Cinquena: El Tribunal no informa en cap cas favorablement davant el Recurs d'Alçada contra les bases de la convocatòria que hom presenta, ja iniciat el procés selectiu i realitzades ja algunes proves. La suspensió del procés, llavors, no ve del mateix Tribunal sinó d'un informe -al qual no hem tingut accés tot i sol·licitar-lo en el darrer Ple municipal- d'un advocat assessor de l'Ajuntament que -segons la notícia publicada en premsa el passat divendres 12 d'agost- està de vacances.

Sisena: cal aclarir que una oposició no se suspén -i menys a l'espera que l'advocat que justifica la suspensió acabe les seues vacances- si no hi ha un indici greu -molt greu- d'irregularitats en el procés. I nosaltres, a pesar d'estar recopil·lant i contrastant informació, no hem vist enlloc eixos indicis que han desfermat la situació actual i que ens hauran de mostrar perquè ens creguem que la paralització és justificada i no resultat d'un desafortunat esperit revengista contra no se sap molt bé qui. 

Setena: és un desgast innecessari i sagnant embarcar l'Ajuntament en un procés judicial -perquè les persones que pensen que legítimament han aprovat, com és comprensible, no renunciaran tampoc a la via judicial per fer valdre els seus drets- a la cerca d'una nul·litat que, al nostre entendre, és absurda, car el conjunt d'opositors i opositores no són culpables que el marc legal que regeix els processos selectius siguen els que són, i són, a pesar de tot, els que ens han procurat des de fa anys els governs dels dos grans partits, sense distinció.

Vuitena: tota l'explicació d'aquesta falla l'hauria d'haver donat el partit que en el moment de la convocatòria tenia la responsabilitat de govern; i no nosaltres que, al cadpdavall, només som un convidat de pedra en aquesta callada, ridícula i penosa guerra sectària.

ACLARIMENTS SOBRE LA CONTROVERTIDA OPOSICIÓ A L'AJUNTAMENT D'ALDAIA

Atés que darrerament isqué en premsa -passat divendres dia 12- una notícia referida a la suspensió cautelar, ja fa quasi un mes -rabiosa actulitat periodística, com veieu-, de l'oposició per a proveir 5 llocs de treball d'Auxiliars Administratius a l'Ajuntament d'Aldaia, farem alguns aclariments que creiem que són importants per a informació general -i, sobretot, davant la desinformació que està arribant a l'opinió pública.

Primer: la susdita oposició -que coincideix en la seua primera prova amb la jornada de reflexió- havia d'haver estat feta ja feia temps, car, tal com contempla la llei, el Consistori està obligat a presentar a oferta pública dels llocs de treball que estan ocupats interinament durant un temps determinat. En altres paraules, les places laborals no poden estar ocupades indefinidament per interins. Per tant, l'oposició esmentada s'havia d'haver fet amb molta més antelació. Responsables: l'equip de govern que no les convoca i l'oposició que ho consentix.

Segona: El conjunt d'aspirants a les places convocades no són responsables de les dates que determina la convocatòria -i que ha d'acomplir els terminis legals establerts per a al·legacions i recursos-. En altres paraules, els participants en el procés són víctimes, no responsables de la situació.

Tercera: el PP, a través d'una de les actuals regidores, presentà la vespra de la primera prova (divendres de vesprada) un recurs a la convocatòria, que el diari Levante, seguint fonts municipals, justifica per entendre que hi havia voluntat electoralista a un dia de les votacions municipals i autonòmiques. No obstant aquesta interpretació, el recurs realment es basa en dos arguments ben distints. El primer, apel·lant a la no reserva de places per a discapacitats. I el segon, fent referència a la no existència de reserva pressupostària per a les places oferides.

En el primer cas, el Tribunal de l'oposició a correcuita per no paralitzar el procés -i format per 5 lletrades, totes treballadores de l'Ajuntament- deneguen la pertinença de la reclamació, perquè la dita reserva de places s'ha de fer en l'oferta general -i es féu, segons consta: octubre 2010-. Quant a la segona argumentació, aquesta no se sosté perquè es tracta de cobrir places que ja estan contemplades en els pressupostos, atés que són vacants ja ocupades per personal interí.

En conseqüència, i donada l'escassa base legal del recurs, es pot deduir que la voluntat electoralista no era tant la de la prova com la de la reclamació que el PP féu a última hora amb clara voluntat entorpidora.

Els pròxims dies continuarem amb el relat dels fets. 

EMTRE: EL NOSTRE TXAPAPOTE PARTICULAR

A pesar de la canícula -en particular dels ponents estiuencs, que ens aplanen el cos i l'esperit, però no la voluntat- el nostre compromís polític de treballar pel poble resta ben intacte. I així, mentre suàvem la pega i la ponentada ens soflamava la pell, llegim que l'EMTRE (Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus, governada i presidida des de fa més de 12 anys pel PP) anuncia uns increments en les taxes de la seua gestió -incloses en els rebuts de l'aigua- que en alguns casos poden arribar quasi a triplicar les tarifes actuals.

Fins ací, tot bé -és una forma de parlar- perquè s'acompleix la màxima estratègica política -elemental- d'aprovar qüestions controvertides a primeries de vancances, perquè el personal se n'oblida ben aviat, aqueferat com està en altres menesters més mundans com posar-se crema solar, col·locar la sogra en ca la germana o que ningú note per la teua indumentària que se t'ha acabat l'atur-.

El problema és que l'han feta ben grossa, atés que, per molta pressa i discreció que hagen volgut imprimir a la carrera de l'aprovació de la barbaritat que perpetraran en les butxaques dels més de milió i mig d'afectats, l'envergadura del despropòsit farà que aquest perdure en la memòria col·lectiva -si més no en la nostra-, fins a setembre a pesar de les meravelloses nits d'estiu a la fresca que inviten a l'oblit.

I l'alcalde de Paterna fa palesa la seua postura -coherent amb les seues promeses electorals-, tot votant en contra de la proposta del PP i, per tant, passa a ser -brillantment- un cadàver polític dins el seu partit, obedients tots els seus representants no vulgueu saber com. I en aquest sentit, els nostres representants d'Aldaia hauran de carregar bateries i paciència per explicar a la població el seu vot favorable a la pujada bàrbara de tarifes. Ja tenen faena, ja.

Almenys, per salvar un poc la cara, el que haurien d'haver fet és presionar perquè dimitira algú -no sé, per allò de les responsabilitats polítiques dels gestors-, però, ni això (encara són a temps).

Ara només resta rascar-se la butxaca -i ací, vés per on, la culpa no és del PSOE, car la Generalitat del PP deu més de 22 milions a l'EMTRE- i començar a explicar -els qui hi votaren favorablement, clar- per què els qui ens han dut a la ruïna econòmica en aquesta entitat metropolitana seran precisament els qui ens n'hauran de traure. Amb eixos antecedents, en l'empresa privada, gestors com Ramon Isidro i tutti quanti tindrien les hores comptades -ells que parlen tant de la gestió, de balanços i de beneficis empresarials!

Xe, que dimitisca algú. Així, almenys tindrem el que resta d'estiu en pau -a la fresca, amb la sogra emprenyada i amb l'esquena pelada -com toca.

Un altre dia els comptem com la gestió de residus és el nou Manà per a alguns (Fervasa -Aldaia/Quart-, i la Vega Baixa, amb Brugal alcapdavant, en podrien impartir màsters i tot) i un autèntic txapapote econòmic -brut i pudent- per als País Valencià. Però, això ho deixem per a quan no faça tanta calor.

  

PER UN 15-M LOCAL

Voro Torrijos i Tàrrega

(Article publicat al Levante, 6-7-11)

http://www.levante-emv.com/opinion/2011/08/06/per-15-m-local/830158.html



Després de l´èxit aconseguit en els dos primers mesos de vida del moviment 15-M, s´obri una nova etapa en la qual comença a ser primordial tot allò local, com no podia ser d´altra manera si es vol coherència i continuïtat: pensar globalment i actuar localment. Cada municipi, amb les seues problemàtiques concretes, haurà de tenir el protagonisme. I tot això sense perdre de vista el context estatal. Per a la qual cosa hi ha hagut una exitosa marxa nascuda des de tots els cantons de la caldejada i cabrejada pell de brau que culminà en la gran manifestació del 24 de juliol a Madrid, capital de l´anacrònic regne espanyol. A propòsit, he buscat en els papers redactats per les assemblees del 15-M i no he trobat cap proposta contra el malbaratament que la monarquia suposa per a les arques públiques i la imatge antidemocràtica que projecta aquesta caduca institució. Incomprensible, però cert.
     Bé doncs, tornem al tema. Els ajuntaments són les administracions més properes i accessibles. Els càrrecs municipals han de donar la cara —en molts casos dura— de manera més directa que qualsevol altra representació política. I ara, més que mai. La irrupció del 15-M suposa un retret en profunditat a les misèries que durant molts anys han anat impregnant els diferents entramats municipals, però també significa una oportunitat per tal de posar en el seu lloc el paper que han de representar les institucions locals, tan bandejades com necessàries, per a garantir la descentralització, l´autogestió i la suficiència que reclama un futur sostenible. És molt positiu que un nou moviment social qüestione la falta de transparència en els afers locals, els arbitraris sous que molts alcaldes i alcaldesses s´estan embutxacant o les prioritats amb què funcionen… amb tota la contundència que s´escau, de la mateixa manera que molts altres han estat fent-ho des de fa molts anys. Per això, no estarà de més que hi haja una simbiosi entre les experiències passades i la nova embranzida democràtica del 15-M. No es pot entendre el present sense conèixer el passat. Resulta un malbaratament intel·lectual no aprofitar la saviesa acumulada. No hi ha tant per inventar, cal redescobrir, replantejar, tenir la força i la constància suficient per tal de canviar la realitat.
     I no podem oblidar-nos d´un fet importantíssim en relació a la capacitat de resposta dels nostres ajuntaments. Per desgràcia, els seus recursos no han estat tan ben administrats com caldria, però el problema més important que arrosseguen en l´actualitat és el minso pressupost que han de gestionar, que no arriba al 14% del que l´estat espanyol controla, quan la majoria dels municipis ofereixen serveis, les competències dels quals no tenen i que signifiquen un 30% extra d´unes assignacions que no existeixen, però que la població reclama. No és acceptable que una institució tan propera estiga tan menyspreada pel govern central, que es queda amb la major part del pastís recaptatori (més del 50%). Necessitem un nou repartiment que s´acoste al que existeix a la Gran Bretanya, on cadascuna de les tres administracions gaudeix d´un terç dels recursos estatals. Segurament, un model molt més equilibrat, just i solidari pel qual haurem de lluitar decididament si volem tindre uns ajuntaments que no s´enfonsen en una bancarrota suïcida per als interessos de la ciutadania.

Voro Torrijos i Tàrrega