INTERVENCIÓ
DEL NOSTRE REDIDOR EN EL PLE EXTRAORDINARI PER LES INUNDACIONS DEL DIA 28 DE
SETEMBRE DE 2012 I ALTRES CONSIDERACIONS RELACIONADES
(per Carles Andrés,
regidor del Bloc-Verds d’Aldaia)
Aquesta són les
intervencions i algunes consideracions que s’hi relacionen –amb alguna elisió i
amb algun afegitó improvisat durant la sessió- que es corresponen al contingut del Ple del
nostre Ajuntament el passat dijous 18 d’octubre de 2012.
1. Per començar, lamentem que no hi haja un expedient previ
amb la informació que pertocaria per a aquest Ple. De fet, només comptem amb un informe d’urbanisme que no es refereix a les actuacions realitzades
la nit de la inundació.
2. L’esmentat
informe diu que, per evitar els riscos d’inundacions, l’alcaldessa demanà que
es realitzara, com a obra prèvia i complementària de l’obra “Adequació ambiental i de drenatge de la
Conca del Poio vessant Albufera”, l’obra d’ampliació del voral del “Distribuïdor Comarcal Sud”, que desviaria provisionalment una part
significativa de l’aigua que baixa pel Barranc de la Saleta cap al Barranc de
Torrent (oficialment sol·licitat al Ministeri el 29 de juny i a la
Confederació, el 13 de juliol -encara que isqué ahir, 17 d’octubre, a la premsa
com si haguera estat fet ahir mateix –com a estratègia de propaganda i de
confusió de cara a la població, car era molt anterior)
3. L’informe
oculta que l’Ajuntament de Xirivella, a través de la seua regidoria
d’Urbanisme, amb l’informe del seu arquitecte municipal del 20 de juny
d’enguany, conclou dient que “la actuación del denominado Drenaje Aldaia-Alaquàs no debería tratarse de modo independiente a
la denominada Vía Verde Saleta-Túria
correspondiente al municipio de Xirivella, ya que la mejora de aquella sin la ejecución de ésta última agravaría
temporalment el riesgo de inundación en el municipio de Xirivella. La
posició de l’Ajuntament de Xirivella, governada també pel PP, està molt clara: en contra de la petició feta des de
l’Ajuntament d’Aldaia. Per tant, la nostra petició, que no compta amb el
consens de la població veïna, ens sembla que tindrà poc recorregut. I voldríem
equivocar-nos
4.
En eixe informe ens diu també que el gran Pla descrit adés l’havia de finançar i
executar la Generalitat Valenciana –estem governats quasi vint anys pel
partit popular; la responsabilitat política és clara, no? La conclusió política
que s’extrau és que, ni en temps de crisi ni en temps de bonança econòmica
ni el PP ni el PSOE, ni València ni a Madrid, ens han tingut en consideració.
Eixe és el problema de comptar amb el centre de decisions a Madrid.
5.
Volem donar les gràcies a tots i a totes
els qui col·laboraren a minimitzar els efectes de la barrancada; especialment,
a la policia, a la brigada d’obres i al veïnat de les zones afectades.
6.
Sense negar l’interés dels regidors de
l’equip de govern que actuaren aquella nit en saber la gravetat de les
inundacions, cal dir clarament que hi
hagué una manifesta falta de previsió; l’alerta taronja, la preemergència,
havia d’haver activat immediatament el protocol del Pla d’actuació municipal davant
de riscos d’inundacions (aprovat el juliol de 2002), aprovat per
unanimitat, i, per cert, parcialment contradictori amb el Protocol redactat per la policia el 2007.
7. L’informe
que ens ha facilitat Urbanisme reconeix en la seua pàgina 2 que “Aldaia es el municipio más sometido a
riesgo de inundacions por avenidas de las 32 poblaciones afectades por las
mismas”. I no es tingué en consideració eixe risc tan elevat i tan conegut
per l’Ajuntament, com hem assenyalat adés.
8.
Com que no s’activà, s’incomplí la
posada en marxa del CECOPAL, és a
dir, del Centre de Coordinació Operativa
Municipal (amb un Director del Pla
–alcaldessa o regidor d’urbanisme-, Centre
de comunicacions, Comitè assessor,
Gabinet d’informació , Centre de Coordinació d’Emergències, Lloc avançat de comandament i diferents
Grups d’acció).
9.
Falta de previsió, com hem dit: no
funcionava –diuen- la megafonia
municipal (havia d’haver estat plenament operativa, així com la
coordinació i localització de persones i responsables); per unes coses o
altres, les comportes començaren a
posar-se –després d’intents infructuosos de trencar-nes les cadenes- ben
passades les onze de la nit, malgrat haver començat les pluges a les set de
la vesprada.
1- Altres
municipis veïns sí que actuaren amb celeritat i amb informació detallada i
puntual: l’alcaldessa d’Alaquàs informava a través del facebook i es personava
en les zones inundades. La nostra
alcaldessa, a pesar de la situació tan complicada que es preveia, no fon
visible en els moments més difícils.
1- No es controlaren els punts d’alerta
(els marcats al Pla d’actuació municipal al·ludit), probablement per falta
d’efectius policials.
1- Es minimitzaren irresponsablement, al
nostre parer, les alertes de l’Agència estatal de Meteorologia –a través del Centre de Coordinació d’Emergències (CCE),
a l’Eliana: que dóna les alertes i fa el seguiment la pluviometria i dels
cabals d’aigua ininterrompudament.
1- Hi havia precedents d’inundacions sense
alerta de gota freda (contemplat en l’esmentat Pla): feia l’efecte que els
responsables d’activar-lo no se l’havien llegit.
1- Hi
havia hagut poques hores abans inundacions molt importants a Málaga, Almeria,
Múrcia (Lorca) –amb 9 morts- i les pluges ‘torrencials’ (com anunciava Las
Provincias en primera plana o el Levante el mateix dia) s’acostaven al País
valencià. De fet a Oriola i a Gandia, eixa mateixa vesprada, les pluges havien
causat autèntics estralls en la població . Els mitjans de comunicació,
especialment, Canal 9 ho estava anunciant reiteradament (inclús altres municipi
havien suspès activitats previstes, com ara Puçol, Burjassot, Massamagrell o
Catarroja): era, per tant, literalment
la crònica d’una inundació anunciada. Fins i tot la vespra vaig bromejar
amb un policia sobre si ja tenien les claus per a lesa parades del Barranquet.
1- Comunicacions inexistents:
l’Ajuntament –la policia- no agafava el telèfon, segons els veïns, no teníem ja
Aldaia Ràdio (un dels consells que dóna el Pla als ciutadans per estar al
corrent dels esdeveniments) i estàvem sense megafonia.
1- Tinguérem
sort perquè, si haguera segui plovent, el barranc de Xiva podia haver-se’n
eixit i haver arribat al nostre (pozalet-Saleta), amb molta aigua per la pèrdua
progressiva de superfície de laminació que n’absorbira (Bonaire i els
polígons). A més de les aportacions dels tres col•lectors que
aboquen al Barranc de la Saleta, lluny del nucli urbà (polígons de Bonaire,
Aeroport i Quart), és a dir, molts vessaments independents de l’aigua que
caiguera a Riba-roja, Manises o Loriguilla.
1- La
confederació Hidrogràfica del Xúquer autoritzà el 10 de setembre la neteja del Barranquet (quasi vint dies
després estava igual de brut, tot i que en el Ple del 24 de setembre
s’anunciava l’inici de la seua neteja)
1- Ja advertírem en el Ple on desapareixia Aldaia Ràdio que la seua labor com a
servei públic era fonamental en situacions d’emergència com la que visquérem
aquella nit.
1- L’annex
7è del Pla d’Actuació dóna consells a la població:
però no es pogueren posar en marxa per la mancança absoluta d’informació.
2- Els responsables polítics d’activar el
Pla d’Emergència (no de la Junta de Seguretat Local; d’on ha eixit eixe
organisme?) són, en primera instància la senyora alcaldessa i, en la seua
absència –per a nosaltres injustificable-, el senyor regidor d’Urbanisme, perquè
així ho marca el Pla.
Per tot el que hem
exposat pensem que:
21.
Cal
extremar el rigor en l’acompliment dels protocols de prealerta:
com ara comprovar els recursos (humans i materials), les infrastructures, etc.
22.
S’han
de reconèixer les errades comeses, especialment de previsió
i coordinació. Del que es tracta és
d’evitar, en la mesura del possible, situacions com la viscuda aquella nit i
totes les mesures que es proposen han de ser considerades atés que el que volem
és vetlar per la seguretat col·lectiva de tota la població.
23.
S’ha
de ser operatius a l’hora d’activar els Plans preventius
i cal dotar-los amb els recursos i el personal que pertoque.
24.
Cal
millorar els protocols d’actuació en els aspectes que
siguen susceptibles de ser millorats, amb les aportacions de la policia
–infradotada, com s’ha vist en més d’una ocasió-, de la Brigada d’obres, i del
veïnat, entre d’altres. Tanmateix, cal anar amb molt de compte a l’hora de
delegar responsabilitats de gestió en veïns i veïnes –com ara en la col·locació
de les parades al Barranc- perquè seria renegar d’unes responsabilitats que són
intransferibles.
25.
En
situacions potencialment perilloses, cal pecar per excés i no per defecte.
26.
Cal
actualitzar el Pla d’Emergència per ajustar-lo als
nous canvis urbanístics i d’infrastructura, com ara els nous vials al Camí de
Lloma i altres.
27.
I, finalment, si la informació que
arribava a l’Ajuntament, com es diu, no descrivia correctament la gravetat
situació que s’acostava, i, així, activava a les 00:00 hores del dia 29
l’alerta roja –quan el poble ja estava tot negat- l’Ajuntament ha de demanar responsabilitats al Centre Coordinador d’Emergències
de la Generalitat per inoperància.
28.
Així mateix, per acabar, caldria demanar explicacions a la Confederació
Hidrogràfica del Xúquer per la brutícia acumulada fora del nucli urbà d’Aldaia
i, en conseqüència, s’hauria d’exigir major freqüència de neteja del llit
del Barranc.
