JA SABEM QUI MANA A ALDAIA

Per Carles Andrés, regidor.

L'oposició al govern de Carmen Jávega ha comés una errada de pes. Ha esperat massa a presentar davant notari el seu pronòstic sobre les persones afortunades que acabarien ocupant les dues places de funcionaris (un Oficial Major i un Vice-interventor), que amb tanta contumàcia sospitosa s'ha encabotat a crear l'alcaldessa, i que són, a totes llums, innecessàries totalment i gravoses per a les arques municipals (150.000 euros anuals).

Com ja sap el personal que segueix l'actualitat municipal -i que ara endavant tindrà més dificultats de fer-ho pel tancament d'Aldaia Ràdio i del seu facebook- ha estat una obsessió de l'equip de govern comptar amb una cobertura legal per a les seues actuacions partidistes, arbitràries o de dubtosa legalitat. Prova del que dic són els informes reiterats de Secretaria que han anat tombant, un darrere l'altre, en el terreny de la Llei i sense pal·liatius, informes interns -de funcionaris afins o que cercaven infructuosament simpaties-que miraven de donar aspecte legal a presumptes irregularitats. L'argument per no tindre'ls en compte, sempre era que eixos informes de Secretaria eren procedimentalment preceptius però, en la pràctica, no vinculants -com si la Llei no vinculara a qui ha de complir-la i té l'obligació de vetlar perquè es complisca! "Tu assessora'm el que vulgues, que jo faré el que em donarà la gana" -vindria a ser. I així anem...

Amb eixa finalitat autojustificativa i protectora -davant la consciència, però no davant la Llei, no ho obliden-, hom contractà un servei d'assessoria externa a un militant destacat del PP de la comarca -20.000 euros anuals, i amb el bagatge estel·lar d'un sonor fracàs a l'Ajuntament de Torrent on intentava defensar la mateixa maniobra de control partidista que la nostra alcaldessa ha volgut calcar al nostre poble: la creació de places que suplantaren, de fet, els titulars que -segons deien- volien complementar.

No sols això, a més, amb els continus desaires públics a la Secretaria que acabem de descriure, el PP local ha aconseguit que el món jurídic valencià -i més lluny encara- considere les vacants de Secretaria i d'Intervenció locals dues places apestades, només aptes per a masoquistes, despistats o pusil·lànimes malfaeners (perquè el paperot que els tocaria fer seria d'Óscar, en el millor dels casos). O siga, a ulls públics, hem passat de ser un Ajuntament de Primera Divisió a un de Regional Preferent -i encara com.

I qui és el beneficiat? A.A.O -o no-, la persona que fa i desfà davant la mirada estupefacta de regidors que no saben de la missa la meitat, de càndids que es deixen innocentment ensarronar o de polítics benintencionats que, capficats en els seus menesters quotidians, ignoren la jugada: que el futur Oficial Major ordenarà i manarà -de fet, ja ho fa- més que l'alcaldessa -sense que ningú l'haja votat- i sense que ell haja demostrat estar capacitat per a exercir un càrrec que li ve massa gran, per inexperiència i per partidisme (Internet en va ple).

 Apel·le a les persones de trellat del PP local perquè es reconsidere l'inminent nomenament accidental, car el poble d'Aldaia no pot permetre's el luxe de no comptar amb un Secretari independent, competent i compromés amb el poble i no amb el partit popular o amb la seua pròpia ambició. Farien un grandíssim paper al sentit comú i a l'harmonia política, sempre desitjable en un context de diversitat ideològica natural i previsible com el que acull un Ajuntament com el nostre.

En aquest panorama desolador, tanmateix, només ens resta continuar treballant perquè no ens encolomen falsedats i despropòsits, amb coartades pseudolegals i literatura jurídica del talla-i-apega -que és el que ens espera, em tem-. Amb tot, sempre ens quedarà el consol i la convicció que els Tribunals i el temps col·locaran a cadascú al seu lloc -perquè, malgrat tot, volem continuar creient en la Justícia.

En fi, una plaça com la nostra -i perdoneu-me el símil- es mereix una primera figura, no el bombero-torero. Que, per a xarlotades, què volen que els diga, ja tenim els plens.