PLE DE FEBRER (DARRER LLIURAMENT)

Tornant als ingressos, crida molt l'atenció que la Generalitat dega més d'un milió d'euros a l'Ajuntament i la reducció significativa del pressupost en partides com ara la dels Tallers d'Ocupació -quasi 600.000,00 euros- provinga majoritàriament de subvencions corresponents a distintes Conselleries de la Generalitat. I, val a dir que aquest incompliment descrit contrasta amb l'admirables esforç de la població per respondre a les seues obligacions tributàries en la via voluntària (amb una recaptació igual o superior a la de l'any anterior, tret del cas de la contribució rústica, on s'ha produït un lleu descens). En la via executiva, aquella que aplica recàrrecs sobre els impagaments, també s'aprecia un augment recaptatori significatiu durant el 2012. Per exemple, dels mesos de març a agost, la recaptació amb un recàrrec d'un 5% fou de 147.805,41; amb un 10%, de 4.947,91; i amb un 20%, de 155.040,50 (i convé assenyalar que podria donar-se, al nostre entendre, anomalia adminsitrativa en els cobraments, ja que el tresorer que signava la via executiva alhora era l'Oficial Major de l'Ajuntament, càrrecs, com ja hem dit en més d'una ocasió, que no poden ser, en la nostra opinió, acumulables en un mateix funcionari).

Quant als impostos directes, cal dir que l'IBI , l'urbà, s'incrementa un 0'60% (la llei permetia aplegar a l'1'10%); el de naturales rústica, un 0'90% (el màxim permés); l'IAE aplica un coeficient de l'1'20% al 2'94% (es podria aplegar al 3'8% en casos particulars). En els Impostos de Vehicles de tracció Mecànica (VTM) i ens el de Construccions, Instal·lacions i Obra (CIO) tenim els més alts que permet la llei. En les plusvàlues (Increment del Valors dels Terrenys de Naturalesa Urbana) el gravamen és d'un 24% (el màxim és d'un 30%).

Quant a l'IAE, cal assenyalar la barbaritat que representa que hi haja entitats bancàries que paguen poquíssim (alguna d'elles poc més de 200 euros), o grans comerços que a penes paguen el que guanyen en unes quantes hores d'activitat. I cal denunciar que aquest destarifo prové d'una fiscalitat, marcada des de Madrid i refrendada des de les institucions valencianes -amb el seu silenci o complicitat- que afavorixen descaradament els bancs, les grans cadenes de distribució alimentària i les grans superfícies comercials.

Sense anar més lluny, els bancs que estan cedint vivendes al banc dolent ho fan amb l'exempció de pagar plusvàlues, cosa que sí que ha de fer el pobre desgraciat que ha perdut la casa, que continua amb una part del deute contret amb l'entitat bancària i, a més, ha de pagar plusvàlues per la seua antiga vivenda. i, per a més inri, algunes d'aquestes entitats bancàries ens deuen un dineral en IBIs no pagats i cal anar darrere d'elles tothora per cobrar-los.

Pel que fa a la despesa general, anotem que la llum i el gas consumeix més d'1 milió euros i els serveis de neteja i fem aplega -en la pràctica el superarà- a 1.500.000 euros. Com es veu, són partides que es disparen en pressupost i sobre les quals no s'ha previst cap actuació concreta d'estalvi. Els grans beneficiats d'aquest balafiament econòmic solen ser, en matèria energètica, Iberdrola, Cegás i Unión Fenosa. I, en matèria de neteja i arreplega de fem, la mai no suficientment ponderada i reconeguda Sociedad Agricultores de la Vega -muscle on acaben plorant la majoria dels alcaldes amb problemes de credibilitat gestora, sembla. 

  

D'altra banda, fruit de l'esforç de tot -i a pesar del descontrol de l'equip de govern local-, hem passat de deure 17 milions a deure'n 14, a llarg termini. I, coneixedors de la possibilitat de renegociar préstecs amb les entitats bancàries, tot allargant-ne els temps d'amortització, creiem que s'hauria d'haver apostat per una política d'endeutament moderat que haguera permés la inversió en programes i projectes de formació i d'ocupació municipals, especialment per als sector més vulnerables. La partida per a l'estimulació d'un Pla d'Ocupació Social és, al pressupost aprovat, de 40.000 euros.

Les grans derrotades en els pressupostos que hem descrit són, com era previsible amb un equip de govern del PP, la cultura, els esports, les dones i el medi ambient. Això sí, els consellers d'Aldaia Pròxima (si més no, els del PP que ens representen) cobraran dietes per la seua faena (?) en l'esmentat Consell d'Administració.

D'altra banda, quant a la Relació de Llocs de Treball, és a dir, la Plantilla municipal, continuàrem criticant el manteniment de les places d'Oficial Major i de Viceinterventor (tot plegat, 150.000 euros), així com detalls sospitosos com ara assignar a determinats funcionaris funcions i responsabilitats tècniques per a les quals no posseeixen qualificació. I, en aquest sentit, advertírem que controlarem en el futur les retribucions que s'hi facen a través dels pagament per productivitat, utilitzada arbitràriament i selectivament com a premi a no se sap ben bé quins serveis.

En els punt 7é i 8é del ple, la Sra. Patrícia García Guasp, regidora d'Educació, passa a cobrar una dedicació d'un 75% (uns 14.000 euros més) i passa a ocupar al Barri del Crist la plaça de la Sra. María José Cruz Vargas, regidora de personal (i que, per cert, en unes desafortunades declaracions en un ple, assegurà que no tractaria els treballadors i treballadores de l'Ajuntament com a persones. I no ens consta que haja demanat disculpes públiques per tan gran barbaritat).

L'alcaldessa pot canviar a voluntat les adscripcions i competències dels seus regidors, com ara al Barri del Crist. Res a dir, per tant. El que sí que critiquem és que els Estatuts de la Mancomunitat del Barri del Crist -que garantirien la presència de totes les forces polítiques- estiguen en un calaix des de fa més d'un any. I tot ens fa pensar que igual, tant al PP com al PSOE, els va bé que no estiguem en eixa institució. Ens sap greu perquè ens estimem el Barri i estàvem convençuts que podríem aportar-hi coses positives. Tanmateix, eixa marginació es tornarà en contra dels dos partits. N'estem convençuts.

Francament, a la vista del contingut de les comissions d'Educació (pràcticament nul), no veiem enlloc la necessitat d'ampliar la dedicació laboral de la regidora. Pensem que respon a altre motius, no als de una necessitat imperiosa d'atendre una demanda social i política -que nosaltres no veiem.

Després vingueren 6 mocions benintencionades però d'escassa o nul·la operativitat (tombades pel grup popular, tret de la del Dia de la Dona que, com era previsible, només era una mera declaració de bones intencions.). Nosaltres secundàrem totes, tot i saber que, en la pràctica, no servia per a res.

Quant a precs i preguntes, demanàrem que es fera un seguiment dels acords presos als plens anterior, com ara el de la nostra moció que instava a la Conselleria d'Educació de compovar l'estat de les infrastructures escolars al municipi. Així mateix, sol·licitàrem un pla de cobrament de la morositat de bancs (pràcticament tots) i grans empreses que devien diners a l'AJuntament (algunes d'elles amb més de 60.000 euros de deute), pel grau d'alarma i indignació que això provocava en els contribuents. (No se'ns contestà res d'específic)

I, tot seguit, se cedí la paraula al públic present.

PLE DE FEBRER (V)

*Voldríem aclarir que el tema d'Aldaia Pròxima -l'empresa mixta, participada en un 51% pel nostre Ajuntament- és especialment espinós i problemàtic. I ho és perquè quan nasqué -fa dos anys- tenia per objectiu gestionar l'escoleta "La llavoreta" i la forma de gestió era 'indirecta', és a dir, el consistori, que cedia la gestió a l'empresa sòcia, compensava el dèficit anual previsible a fi que el servei es prestara amb normalitat i a uns preus assequibles per a les famílies. 

I així ha vingut succeint en els darrers dos cursos: un bon servei -ben valorat pels usuaris- un dèficit sostenible (en el 2012, al voltant dels 36.000 euros) i una matriculació creixent (107 usuaris durant el 2012 i, per al 2013: 8 aules amb la màxima capacitat autoritzada). Sembla que, a curt termini, és viable i ofereix uns serveis necessaris i de qualitat.

El problema aplega quan Aldaia Pròxima decideix participar en el concurs per a la gestió -entre altres serveis- de la Piscina Coberta que l'Ajuntament d'Aldaia convoca -i al qual només concorre l'anterior empresa gestora CAPS-, tot incorrent així en una dubtosa situació d'incompatibilitat administrativa -contractual-, atés el fet que l'Ajuntament havia de resoldre un concurs públic on ell mateix participava directament a través de la seua empresa mixta. Val a dir que un Secretari municipal -habilitat nacional i de la categoria professional que requereix un municipi com el nostre- molt probablement haguera desaconsellat tal participació pel dubtes jurídics que genera. A més, el servei econòmic municipal també podia haver opinat sobre la repercussió que l'oferta realitzada per Aldaia Pròxima  -a meitat de preu que l'anterior; temerària, per tant, a ulls de l'altra empresa concursant- podria ocasionar en el futur per la dificultat d'ajustar les despeses d''explotació del servei amb la realitat de les ingressos que es preveien.

L'assessorament jurídic, al nostre entendre, fou nefast (en aquell moment fet per l'Oficial Major; ara secretari del consell de l'empresa) i l'estudi econòmic de la viabilitat de la prestació de serveis derivada de la concessió guanyada o no estava fet o estava fet malament, a tenor dels darrers informes emesos pels responsables d'Aldaia Pròxima.

En qualsevol cas, volem manifestar els nostres dubtes sobre les previsions de dèficit que l'informe -sense signar per ningú- preveu i que deriva al Consistori (inicialment, prop de 160.000,00 euros). En primer lloc, eixa quantitat estimada hauria d'estar recollida en el pressupost i no ho està. De manera que caldrà desvestir un sant per vestir-ne un altre, de nou, és a dir, caldrà vore quina partida es quedarà sense recursos, després de comprovar que no existeix consignació pressupostària per al deute previst.

I segona: volem cridar l'atenció -especialment la jurídica- sobre el fet que, tot sent Aldaia Pròxima una societat anònima (tot i que participada en un 51% per l'Ajuntament d'Aldaia), és raonable que, com en totes les empreses a l'ús, el possible dèficit siga cobert proporcionalment pels socis; no només per un d'ells. En altres paraules, per què hem d'assumir íntegrament el deute quan la nostra participació és de poc més de la meitat? Quin tall de soci és aquell que arreplega beneficis i no participa de les despeses?

La gestió de la piscina coberta no és fruit d'una decisió política de crear una empresa per gestionar un servei concret, com fou la Llavoreta. És el resultat d'un procediment administratiu contractual, on participen altres empreses i que està sotmés a la normativa aplicable, que no és, precisament, la de l'explotació de l'escoleta. Són coses totalment distintes, malgrat que alguns no ho entenguen. 

El cas és que l'empastre ja està en marxa. Una vegada més, la senyora alcaldessa està mal assessorada -o massa bé, qui sap. 

PLE DE FEBRER (IV)

Hem insistit en la idea que la pretesa austeritat de la qual ha fet gala l'alcaldessa, en realitat, no és tal. I això és evident si tenim en compte que, com hem assenyalat en altres articles, les factures impagades que no comptaven amb partida pressupostària pugen a 1 milió d'euros. I això que, sense buscar-ho, les arques municipals, a més, es trobaren de colp amb 362.068,00 euros d'estalvi' no previst per la negativa del govern central de permetre als ajuntaments abonar la paga extraordinària de Nadal als seus funcionaris (i que ara els tribunals estan resolent contra l'administració; per cert, com nosaltres denunciàrem). Foren, per tant, uns diners que l'Ajuntament es trobà sense esparar-los (i que, probablement, haurem de tornar als seus legítims destinataris; els funcionaris municipals -i que, mira per on, no estan prevists en la partida d'indemnitzacions per al 2013).

D'austeritat, res de res. Per exemple, la societat mixta Aldaia Pròxima (participada en un 51% per l'Ajuntament d'Aldaia), gestora de l'escoleta 'La llavoreta' i, des de setembre de 2012, de la Piscina coberta, dedicarà 29.000 euros per a despeses del Consell d'Administració, és a dir, per a pagar probablement dietes d'assistència dels consellers i del secretari (destituït de mala manera l'anterior, aprofitant una llicència per malaltia, ara és secretari el funcionari que accidentalment és a hores d'ara el tresorer municipal i, abans, fou l'Oficial Major, a banda de cap d'Urbanisme). I tot açò quan fins ara no cobraven ni un euro -ni consellers ni gerent ni secretari.

Miren, per a la gerència i la coordinació, Aldaia Pròxima ha pressupostat 94.975,26 euros. És a dir, que ara el gerent cobrarà -quan abans, com hem dit, no cobrava- i no ens han sabut dir quants treballadors s'inclouen en aquesta assignació pressupostària.(la resposta rebuda al ple la donà, per aproximació i apel·lant al sentit comú, el regidor d'esports, que, vés per on, no és conseller de l'esmentada empresa. La resta, els qui sí que ho són, i, molt especialment, la senyora alcaldessa, no sabé què contestar).

I no acaba ací la cosa. Quan Aldaia Pròxima es presentà al concurs per gestionar la piscina coberta amb una oferta de prop de 300.000,00 euros (enfront dels 600.000,00 euros d'anteriors exercicis, i que l'anterior empresa -CAPS- rebaixà substancialment en la seua oferta final). I ja advertírem -coincidint amb el recurs de CAPS per considerar 'temerària' l'oferta guanyadora- que podia ser per la l'Ajuntament un disbarat econòmic perquè la gestió dels serveis que s'oferien a la piscina coberta, tot i que podien abaratir-se, era impossible seguir donant-los (inclús més, asseguraven), de la mateixa qualitat i a meitat de preu. (els miracles, a Lourdes -pensàvem). I ja vaticinàrem al setembre del 2012 que resultava una operació del tot perillosa i innecessària. I així ho corrobora l'informe -no signat per ningú- que l'empresa ens fa arribar -encara que no la liquidació econòmica del 2012, tot i haver estat sol·licitada de manera insistent per la intervenció municipal:

"La experiencia de Aldaia Próxima, tras prestar el servicio durante el último trimestre del ejercicio, y como consecuencia de diversas peticiones de la Corporación, ha puesto de manifiesto que resultando imposible ajustar los costes del servicio a los ingresos previstos en el contrato, siempre que se pretenda prestar los servicios deportivos con los estándares de calidad que consideramos necesarios para los ciudadanos de Aldaia. Por consiguiente se presentan los siguientes estados de previsión para el ejercicio 2013 en donde se refleja el déficit que provocará el mantenimiento de la prestación de servicios" (159.903,09 euros; més els 51.000,00 euros que sol·licità extres per a desembre de 2012 a l'Ajuntament per contractació de personal especialitzat per a l'inici dels cursos).(el subratllat és nostre) 

*Per cert, la senyora alcaldessa, multà l'empresa CAPS amb 1.000 euros per presentar un recurs per l'oferta temerària d'Aldaia Pròxima (que, molt probablement, estava més que justificat). El motiu de la sanció: dificultar amb el recurs l'inici dels cursos prevists a la piscina.

La situació d'Aldaia pròxima no acaba ací. Parlant de l'escoleta "La llavoreta" diu l'informe -que no signa ningú-:

"La previsión de gastos financieros se presupuesta considerando la posibilidad de tener que solicitar una póliza de crédito ante el hipotético retraso en el cobro de los bonos de la Consellería de Educación más allá del mes de Diciembre de 2013, cuyo importe estamos anticipando a todo el alumnado desde el primer día del curso escolar, descontándolo cada mes del recibo" (el subratllat és nostre)

La solució que proposa el document -gens sorprenent, d'altra banda-: la privatització de més serveis:

"(...) los hechos han ido demostrando la capacidad de gestión de la sociedad, permitiendo que en aquellas áreas en las que se ha tenido autonomía de gestión, además de conseguir todos los objetivos señalados, se hayan alcanzado rentabilizando el servicio.

 A nuestro entender, el Ayuntamiento de Aldaia debe plantearse un estudio en profundidad de la forma de gestión de algunos servicios, y proceder a aprobar una Memoria de Municipalización de los servicios socio-culturales (relativos a instalaciones deportivas y modernización)."

Al nostre entendre, assumir la gestió de la piscina coberta ha estat un acte temerari i irreflexiu, que pot comportar importants pèrdues econòmiques a la nostra tresoreria. Siga com siga, fiscalitzarem els comptes, tot que no estiguem al Consell d'Administració i l'alcaldessa no es digne informar-nos poc ni gens del que passa en l'empresa mixta Aldaia Pròxima.

PLE DE FEBRER (III)

D'entrada, cal dir que els pressupostos per a 2013, al nostre paréixer, incompleixen flagranment  l'acord municipal de 1999 en el qual, per unanimitat, s'assignava el 0'7% del pressupost municipal per a projectes solidaris internacionals. Com que tal acord no ha estat revocat encara, s'hi hauria d'aplicar. I no s'ha fet

Quant a l'apartat dels ingressos, destacaríem alguns detalls. Primer, que els descensos més significatius respecte a l'any anterior es produeixen en els procedents de les plusvàlues (de 800.000 a 300.000 euros), en  la utilització de la piscina coberta (de 380.000 a 247.390,43 euros) i, molt especialment, en els relacionats amb les subvencions gestionades per la Generalitat i la Diputació: més de 600.000 euros (per contra, l'aportació de l'Estat s'ha incrementat un 18%: de 4.691.023 a 5.849.232,00 euros).

D'altra banda, s'ha de dir que, a pesar de la profunda crisi econòmica que travessem, els veïns i veïnes d'Aldaia han estat, en general, molt bons pagadors, atés que durant el 2012 s'ha recaptat un 85% per cent del total, un 4% més que en el 2011 (IBI, Impost de Vehicles, IAE, etc.).

A més a més, l'Agència Tributària Municipal -de gestió privada- ens informa que la quantitat pendent de cobraments d'exercicics anteriors és aproximadament d'1.500.000 euros. I això que l'empresa gestora de l'Agència ha incrementat la recaptació en la via executiva respecte de l'any anterior (amb recàrrecs de 5% -470.000 euros-, 10% -52.000 euros, i 20% -578.289,34 euros).

I en aquesta morositat tributària crida l'atenció detalls com ara que la Generalitat Valenciana -una vegada més- ens deu molts diners per diferents conceptes (especialment per IBI). Sembla que, en total, el deute de la Generalitat Valenciana amb l'Ajuntament d'Aldaia -la morositat en impostos i  les assignacions de subvencions i ajudes pendents- s'acosta a 1.300.000 euros.

I, més sorprenent encara: hi ha empreses (energètiques, bancàries, etc.) que ens deuen diners i, en canvi, està cobrant amb absoluta normalitat les factures que emet al nostre Ajuntament. Per exemple, alguns bancs, que ens estant cobrant puntualment els préstecs fets al Consistori, ens deuen diners per impostos. I aquest despropòsit de pagar a qui ens deu diners encara es dóna per l'evident manca de control en la tresoreria municipal i en una inexistent política de cobraments a través de convenis i d'altres recursos que ofereixen les les administracions (Diputació, Agència Tributària, etc.). És destacable, per tant, la necessitat d'un tresorer competent -habilitat nacional, com estableix la llei- per posar ordre en aquest destarifo recaptatori. Vegen alguns exemples de morositat:

-Empresa energètica subministradora de gas: 55.346,85 euros

-Empreses subministradores d'electricitat: 23.794. euros, 16.282,00 euros i 67.705,26 euros

- Empreses constructores: 47.982,48 euros, 26.328,52 euros, etc.

-Entitats bancàries: 1.876,37 euros, 2.007,12 euros, 8.836,10 euros i 269,40 euros.

I, per acabar aquest apartat, avançarem que l'actual legislació fiscal permet autèntics despropòsits en l'aplicació de l'Impost d'Activitats Econòmiques (on els AJuntaments tenen un marge d'actuació estret, però que, en el nostre cas, no s'aplica), que grava, per exemple, a una caixa d'estalvis -que ha estafat amb la venda d'accions preferents oque continua impulsant una política de desnonaments indiscriminada- a pagar poc més de cent euros per aquest concepte. O que, en les grans superfícies, cadenes alimentàries de menjar ràpid, sense anar més lluny, hagen de pagar poc més de 3.000 euros d'IAE (que equivaldrà, si fa no fa, al que guanyen en poc més d'una hora d'activitat). Com a contrapunt, cal dir que quasi la meitat dels ingressos de l'IAE a Aldaia (800.000 euros) provenen d'una sola empresa; una important empresa alimentària comercialitzadora de productes lactis, arrelada des de fa molts anys al municipi. 

*En un altre article donarem més informació sobre aquesta política fiscal que beneficia obertament els bancs i, indirectament, les grans superfícies comercials.

En fi, menys diners per culpa de la crisi general, d'una mala política municipal de recaptació i, especialment, per la morositat i el col·lapse econòmic de la Generalitat Valenciana.

PLE DE FEBRER (II)

Punt 4. Aprovació del Pressupost General 2013, Relacions de Llocs de Treball i Plantilla, i els annexos corresponents.

El pressupost de 2013 (20.750.000 euros) suposa un descens d'un 4'82 % respecte al de 2012 (21.800.000 euros) -el de 2011 fou 23.328.658 euros i el de 2010, 26.446.699 euros.

Nosaltres volguérem aclarir que, a la vista dels informes de la intervenció i de la documentació consultada, la quantitat pressupostada no es corresponia amb la realitat, atés el fet que quedaven per pagar quasi un milió d'euros en factures sense assignació pressupostària. Exactament: 984.158,37 euros. Per tant, per ser exactes, hauríem de restar eixe milió pendent als 20 prevists. I calia dir que aquest desfasament brutal responia exclusivament al descontrol en la despesa de les diferents regidories, que no controlaren el que es gastava i, a més, no seguiren en cap moment el protocol que es marcà l'any anterior a fi de controlar les despeses superiors als 3.000 euros. A més, aquest deute era especialment greu quan estàvem immersos en dos plans de control de la despesa: el Pla de Sanejament 2010-2015 i el Pla d'Ajustament aprovat el 2012.

Entre les factures pendents de pagaments, destaquen, entre centenars de factures de menor entitat, les de:

- Per servei extraordinari de neteja (per ampliació del servei, és a dir, fora del que està pactat en el concurs d'adjudicació: sobre 700.000 euros per a 2012), corresponents als mesos d'octubre, novembre i desembre de 2012: 53.825,78 euros

- Per servei de neteja dels col·legis públics i de l'EPA -mes de setembre-: 22.333,89 euros

- Per gestió d'Activitats i Escoles Esportives: 46.849,70 euros

- Per consum elèctric -corresponent a mesos diferents del 2012-: 317.587,61 euros.

- Per contractació de personal especialitzat per a la piscina coberta (Aldaia Pròxima): 34.500, 00 euros

- Per servei de telefonia fixa i consum de telefonia mòbil -des de setembre fins a desembre de 2012-: 54.200,32 euros.

-  Per neteja  i manteniment de centres municipals: 59.869,78 euros 

Això a banda, donat que els pressupostos són la declaració d'intencions d'un Equip de Govern, volíem informar sobre aquelles assignacions pressupostàries que, a pesar d'eixe desfasament en el pressupost d'un milió d'euros, no s'havien gastat:

Ni un euro gastat i, per tant, inversió no realitzada en les partides següents:

-Campanya de promoció del valencià: 4.000 euros

-Promoció TAMA i teatre del Mercat: 20.589,72 euros

-Conveni coordinadora pel valencià: 1.000 euros

-Ajudes grups de rock d'Aldaia: 4.200 euros

-Convenis amb empreses: 10.000 euros

-Urbanització AM3 i PPB: 273.058,56 euros

-Millora eficiència energètica: 30.000 euros

-Jocs infantils i de majors: 4.000 euros

-Reformes vivendes municipals: 5.000 euros

-Asfalt pistes esportives col·legis i pintura: 12.000 euros

Remanent final per gastar en les partides següents:

-Pla Vivenda (programes socials): 5.000 euros

-Ajudes llibres de text i material escolar: 13.538,90 euros

-Adequació carrers i enllumenat públic: 17.349,68 euros

-Voluntariat, solidaritat i Consell de Benestar Social: 4.574,35 euros

-Manteniment i conservació de Parcs públics: 5.459,08 euros

-Foment esport escolar: 3.691,42 euros

-Programació Tama i Teatre del Mercat: 21.040,30 euros

-Activitats Programa d'Informació Juvenil: 20.589.72 euros

-Assistència tècnica al comerç local: 4.485,78

-Subvencions a associacions locals: 2.871,00 euros

-etc.

En fi, com a conclusió, s'ha d'apuntar que una cosa és dissenyar un pressupost i una altra de molt diferent és executar-lo -en totes les seues partides i sense excedir la despesa compromesa.

Cadascú que traga les seues conseqüències. Per a nosaltres, les deduccions són lògiques: arrossegarem un deute d'un milió per un descontrol absolut en la despesa i compromisos pressupostaris incomplits -a més a més, en partides ben definides i significatives.

PLE DE FEBRER (I)

* Per Carles Andrés, regidor.

Cal avançar, en primer lloc, que, normalment, els pressupostos nous es treballen abans de l'acabament de l'exercici anterior, és a dir, en el nostre cas, abans de gener del 2013, en una sessió plenària extraordinària (en teoria, havien d'haver estat per a mitjan octubre de 2012).

Enguany -i després de quasi quatre mesos de retard- es convoca un ple ordinari per aprovar els pressupostos i la Plantilla per a 2013, juntament amb 16 punts més (entre ells 6 mocions). i, a més, amb una sola setmana per poder estudiar la documentació -centenars de fulls: dades econòmiques, informes, resolucions, plans, liquidacions, legislació, etc. 

Si a la dificultat intrínseca al pressupost se li suma el fet que els regidors de l'oposició no comptem amb cap mena de dedicació exclusiva ni assessorament tècnic específic -llevat del que els funcionaris, puntualment, ens ofereixen-, es podrà entendre la dificultat de preparar com cal aquesta important sessió plenària.

En fi, el plenari de febrer tenia un total de 17 punts. Alguns d'aquests punts eren qüestions tècniques de caràcter econòmic, corresponents al Compte General de Recaptació de l'exercici 2012 (punt 3),a l' Informe d'Intervenció d'Avaluació del Compliment del Pla d'Ajustament acordat el 2012 (punt 5) i, finalment, al document de la Fixació del marc pressupostari a tres anys (punt 6).

Així les coses, com que, realment, en el debat sobre el pressupost i la plantilla per a 2013 (punt 4), es tocaren directament i indirectament els continguts dels punts esmentats més amunt, no ens hi entretindrem.

Abans d'entrar en matèria pressupostària, s'aprovà (punt 2) -amb el nostre vot en contra- la nova Ordenança Municipal Reguladora de la Venda no-Sedentària. No estàvem d'acord amb aquesta nova Ordenança perquè afegia un nou dia de mercat, el dissabte -encara que l'equip de govern assegurava que no s'aplicaria aquesta modificació i que s'havia afegit a l'ordenança només perquè, en el seu moment s'havia sol·licitat i havia estat aprovada per Conselleria- i, a més, es faria al mateix emplaçament que el del dimecres.

Aquesta ampliació als dissabtes comptava, en principi, amb l'oposició d'Acoda (l'associació local de comerciants), que, segons sembla, considerava que els comerços d'Aldaia es ressentirien d'un probable desplaçament de potencials clients cap al mercat en detriment de la resta del municipi. Així mateix, una part significativa -segons ens havien fet arribar- del veïnat de la plaça d'Europa i rodalies, afectat per un possible nou dia de mercat -problemes d'aparcament, de soroll, de brutícia, etc.-, estarien obertament en contra d'aquesta possibilitat.

Nosaltres pensàvem que, com en altres poblacions, l'ampliació podia fer-se al diumenge, ja que permetia una oferta de consum que no competia amb el comerç local -sí, amb les grans superfícies-. A Xirivella, Montserrat, Alborache, etc., el mercat dominical està tenint èxit perquè permet, entre altres coses, poder acudir-hi als qui no poden fer-ho entre setmana. 

A més, sol·licitàvem que fóra a Corts valencianes per tal de diversificar l'oferta de mercats -evitant concentrar la càrrega i les molèsties en una única barriada-, al temps que afavoria la vertebració local d'un municipi com el nostre, partit en dos per les vies del tren. 

No es tingueren en consideració les nostre protestes, tot i que foren ja plantejades fa mesos.

El nostre regidor CARLES ANDRÉS RAGA absolt després d'haver criticat unes polèmiques decisions del govern municipal del PP