PLE DE MARÇ (DARRER LLIURAMENT)

El darrer prec que férem -i, per a nosaltres, potser a hores d'ara el més important que ocupa l'actualitat muncipal- fou, després de reiterades queixes de propietaris i veïns, la d'instar a l'equip de govern a resoldre d'una manera definitiva la situació de despropòsit i desgavell urbanístic que està produint-se en el PP4 (zona a la dreta de l'accés principal a Bonaire i futur PAI no desenvolupat encara però pràcticament ocupat en un 75% per una empresa que va fent ampliacions de manera constant, al nostre entendre i al dels tècnics municipals, de manera més que qüestionable pel que fa a la seua legalitat) i en l'AM3 (també futur PAI ubicat entre la piscina del Barri del Crist i la carretera de Madrid (Media Markt i Brico Depot). 

En aquest segon PAI la mateixa empresa que està realitzant ampliacions en el PP4 ha incrementat les seues instal·lacions amb estructures metàl·liques -que sembla que ara estan tancades o en procés de tancament i, per tant, són, en la pràctica, naus amb activitat industrial-, amb una depuradora -que ja ha despertat el recel dels veïns i veïnes del Barri del Crist per la seua proximitat a la piscina d'estiu- i amb uns moviments de terra que ha desfet séquies i camins que són propietat municipal o de particulars.

En el PP4 no sols són qüestionables les ampliacions pels motius que exposaré tot seguit sinó que, a més, ampliacions passades ocuparen fins i tot un camí que conduïa de la carretera de la Lloma a la partida del Pessebret (estaria ubicada si fa no fa dins la zona que ocupa ara el centre comercial Bonaire). És a dir, i com ens denuncien alguns veïns, s'ocupà, amb l'absorció d'una fàbrica veïna, un camí rural que és domini públic. Açò és, que l'Ajuntament podria reclamar que es restituira perquè la seua absorció per part d'una empresa no pot ser una decisió unilateral de qui ho fa sense comptar amb el consentiment de l'Ajuntament, més que més sense que s'haja executat encara el PAI previst

L'embolic, com veuen, és ben gran. I, davant aquesta situació, que té molt mal aspecte i, presumim, molt mal desenllaç, brindàrem la nostra col·laboració -i féiem extensiu eixe oferiment a l'oposició sencera- per a treballar a fi de trobar una solució -política en la mesura que ho podia ser- que poguera satisfer totes les parts -amb l'acompliment estricte de la legalitat. (Sense resposta).

Per entendre l'entrellat del cas, hem de fer un poc d'història. 

L'any 2001, l'empresa en qüestió sol·licita la construcció de dues naus sense ús específic en el PAI PP4. La petició està informada favorablement al setembre de 2001 pel cap de Servei d'Activitats i Medi Ambient (qui, arribat el PP al govern municipal, exercirà els càrrecs d'Oficial Major, Tresorer i Cap d'Urbanisme, tot alhora) i, el novembre de 2001,  per l'arquitecte tècnic municipal (el mateix que informarà, arribat el PP al govern municipal, de totes les ampliacions controvertides realitzades per l'esmentada empresa).

Per contra, l'arquitecte municipal, cap de l'oficina tècnica (que perd, amb l'arribada del PP al govern municipal, la direcció de l'àrea d'urbanisme en benefici de l'Oficial Major), informa desfavorablement el gener de 2002. 

I l'alcaldia, basant-se en aquest informe, denega la llicència municipal d'obres (Resolució 1634/2002 de 26 de desembre i acord de la comissió de govern de 31 de juliol de 2002. Igualment fa la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial amb data de 12 de juny de 2003:

"per considerar que no es justifica la provisionalitat de l'obra, atés que és difícil acceptar que un edifici d'eixes dimensions i característiques es puga considerar provisional. No es tracta d'una construcció fàcilment desmuntable d'ús temporal, fins que l'Ajuntament acorde la finalització de l'ús i el desmuntatge de la construcció"

El quid de la qüestió -en consonància amb la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de l'Activitat Urbanística- és que es poden atorgar llicències per a usos i obres provisionals, no prevists en el Pla, sempre que no dificulten la seua execució ni la desincentiven. I tot apuntava al fet que era així: dificultava l'execució del futur PAI (enderrocs de construccions, desfeta de vials, reparcel.lacions, modificacions dels terraplenaments, etc.).

L'empresa, vista la negativa municipal, acudix als tribunals (al núm. 4 de València. Al mateix que ara, curiosament, per a recórrer l'acord municipal sobre l'aprovació definitiva del PAI del Sector AM3-PPB, de 26 de gener de 2010). I la jutgessa, en primera instància, li dóna la raó a l'empresa (febrer de 2004).

Tanmateix, després del recurs presentat per l'Ajuntament, a l'octubre del 2004 el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana sentencia (núm. 1317/2004) que la raó la té l'Ajuntament.

I, davant aquests antecedents, sempre hem pensat que fins que no s'executara el PAI en les condicions contemplades en la llei -i ratificades per les sentències conegudes- ningú hi podia col·locar ni una sola rajola, sense que això es puguera interpretar com un desafiament als fets descrits.

Val a dir que els informes tècnics que, en primera instància, permetien obres provisionals no podien, al nostre entendre, justificar la legalització de les contruccions referides, previ pagament d'una sanció ridícula (poc més de 1.000 euros, en algun cas) proposada des de disciplina urbanística -que eixe era. sembla, el procediment per legalitzar el que, des del nostre punt de vista, no era legalitzable-. Al nostre paréixer, la sentència del 2004 del Tribunal Superior de Justícia havia d'haver servit de guia per a actuacions posteriors. I no ha estat així.

I ara els fets són que hi ha peticions d'obres provisionals i informes -favorables i desfavorables-, emesos per tècnics diferents i, en qualsevol cas, coneixedors de la problemàtica descrita anteriorment (de la provocada per la petició de la llicència de construcció de dues naus provisionals el 2001, finalment desestimada). Per tant, al PP4 i a l'AM3: suspensions d'execucions i requeriments de legalització (res. núm. 648/2012, núm. 267/ 2013, núm. 265/2013 i núm. 267/2013), expedients de multes coercitives per incompliment d'ordres de suspensió d'execucions (res. núm. 828/2012, núm. 1834/2012 i núm. 469/2013), llicència d'edificació provisional (res. núm. 1591/2012), arxiu d'expedient de restauració de la legalitat urbanística (res. núm. 1869/2012), inici d'expedient sancionador (res. núm. 313/2013), denegació de llicència d'edificació provisional de sostres desmuntables (res. núm. 424/2013 i núm. 525/2013), denegació de tancament provisional, explanació, compactat i asfaltat de parcel·les (res. núm. 425/2013 i núm. 426/2013), etc.

Sense resposta

PLE DE MARÇ (IV)

Precs i preguntes:

1. Voldríem que ens informàreu si ja sabeu com es distribueixen els 90.000 euros pressupostats per l'empresa mixta Aldaia Pròxima per a pagar la gerència i les coordinacions, i si cobraran dietes els consellers i el nou secretari -actual tresorer de l'Ajuntament. (contesta el regidor d'esports, que no és conseller de l'empresa, sense concretar res).

2.Què està fent l'Ajuntament per tal de reclamar a l'empresa BIGECO que es faça càrrec de les indemnitzacions derivades d'una sentència desfavorable al consistori (75.368,33 euros). En un escrit de 30 de juliol de 2007 diu l'empresa BIGECO S.A 

"manifestamos que en nuestra condición de agentes urbanizadores del Sector 3 nos haremos cargo de las consecuencias indemnizatorias derivadas de la sentencia"

Han passat tres mesos, s'han pagat les indemnitzacions que marcava la sentència al·ludida i l'Ajuntament encara no ha reclamat a l'empresa que complisca el seu compromís. En el seu descàrrec la senyora alcaldessa diu que eixe paper que obliga a l'empresa no té, al seu entendre, massa força jurídica. Nosaltres, siga com siga, reclamem que es faça sense més dilació la gestió per recuperar les indemnitzacions pagades.

3.Volem saber si ja està precintada la sala de festes del Camí de les Encreullades, que tenia ordre de tancament de l'11 de setembre de 2012 i el passat gener de 2013 encara estava funcionant. Se'ns diu que una cosa són les instal·lacions cobertes del recinte i una altra, la part exterior. I que les anomalies estan en fase de correcció i, per tant, de legalització.

4.La comunitat de regants del Rollet d'Aldaia sol·licita als responsables municipals que inste els propietaris o els usuaris dels Horts d'Oci a pagar el sequiatge, atés que no estan exempts de fer-ho.(No ho sabien)

5. Preguem que es facen públics com més aviat millor els horaris especials de la Biblioteca municipal de cara als exàmens universitaris de maig, com cada any. A més, reiterem la nostra petició que l'horari extraordinari el cobrisca una professional especialitzada -que permetria el préstec, la consulta i l'assessorament- i no un guàrdia de seguretat: imatge agressiva i operativament nul·la per a un usuari de la biblioteca. (Encara és prompte, diuen)

6. Sol.licitar a ADIF que netege les vies del tren, especialment pel seu pas per davall la passarel·la del poliesportiu, ja que estan molt brutes, amb residus fins i tot d'electrodomèstics, i amb molta vegetació descontrolada. La imatge que dóna és deplorable.(Prenen nota)

7. Volem saber si l'Ajuntament està cobrant la publicitat que figura en el cronòmetre de la piscina coberta i la lona penjada en un dels laterals exteriors de la pista de pàdel que publicita una escola del mateix esport. (No en saben res)

8. Quants telèfons està pagant l'Ajuntament? Se'ns respon que 61 línies (abans 93): 39 línies mòbils, 14 enllaços i centraletes, 6 alarmes i 2 USB.

9. Sabedors que avui és l'últim ple de la senyora Interventora, Maria Dolores Miralles, volem donar-li públicament les gràcies per la seua labor en aquest Ajuntament i manifestar el nostre reconeixement a la seua professionalitat i valentia en l'exercici de les seues funcions.

10. Que l'informatiu municipal (El nostre Poble) deixe de ser un autobombo del PP local i que permeta l'aparició de l'oposició en les seues pàgines (traure'n les fotos ja seria la repera, ironitzàvem), així com la presència del moviment associatiu d'Aldaia.(sense resposta)

11. El poble està brut. Al carrer Conca, la part d'Aldaia està significativament més bruta que la d'Alaquàs. (L'equip de govern diu que no és així. Nosaltres insistim que, tot i pagar més que abans al municipi hi ha més brutícia i abandó que mai. La ciutadania ho percep així).

12. Pregue que el model d'instància que hi ha disponible a la Piscina Coberta siga autocopiatiu -no una mera i ridícula fotocòpia descentrada- i que les instàncies fetes amb anterioritat siguen contestades, com és el cas d'algunes d'antigues presentades pel meu grup. 

13. Respecte del col·lector del Camí de la Lloma, volíem preguntar si s'havia signat ja el conveni que l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR) obligava a l'Ajuntament a suscriure, abans de connectar el col·lector a la xarxa (que conduirà l'aigua residual a la depuradora de Quart-Benàger), tal com recollia l'acord sobre la Homologació i Pla Parcial del Sector PP4 -junt a Bonaire-, de 20 d'abril de 2007. Textualment diu:

"Amb anterioritat a l'execució de la connexió, s'haurà d'ingressar a l'Entitat de sanejament la quantitat de 759.840 euros (ara en serien més) i, per fer-ho, s'haurà de signar un conveni entre l'esmentada entitat i l'Ajuntament d'Aldaia" 

(i signa aquest document un alt  funcionari d'Aldaia, vinculat fins fa uns mesos a l'àrea d'urbanisme i, per tant, que era o havia de ser sabedor de les condicions que havia de complir l'esmentada infrastructura hídrica i, pel que diu el regidor responsable, no s'han respectat. És més, assegura que el nostre Ajuntament no pagarà ni un sol euro per eixe concepte i que ignora si està en funcionament. Se li insisteix en la pregunta de si pensa incomplir un compormís contret amb la Conselleria. (Sense resposta)

Seguirà demà

PLE DE MARÇ (III)

Resolucions:

Núm. 326: Assegurança col·lectiva de vida. Preguntàrem, en primer lloc, si eren certes les informacions que havien aparegut en premsa referents a l'accident laboral que costà la vida a un empleat muncipal. En eixa informació es comentava que els treballadors afectats no comptaven amb el material de treball més adequat. La Mútua estava fent-ne l'informe, digueren.

Per altre cantó, ens resultava curiós que la contractació de la pòlissa (per un import de 42.920,27 euros) es fera a través d'una correduria i no directament amb l'empresa asseguradora guanyadora del concurs -si n'hi haguera hagut de manera oberta i pública- perquè devia resultar més econòmic. Deien que s'havia fet com sempre.

Núm. 327: aplicació de retribucions de caràcter variable amb efecte a la nòmina del mes de febrer. Es tractava de l'abonament de productivitat per programes especials i generals . Es tractava de quantitats diferents segons els departaments i altres variables laborals. 

Volguérem cridar l'atenció -i la contradicció- de l'equip de govern que el passat octubre féu aprovar un nou reglament de productivitat perquè la productivitat i les gratificacions anteriors es feien de manera regular  i indiscriminada, a tota la plantilla. Ja en aquell moment ens manifestàrem en contra de derogar unilateralment l'antiga reglamentació, tot substituint-la per un altre dominada sobremanera per l'arbitrarietat en les concessions. A més, el temps ha acabat donant la raó al mètodes de gratificacions i productivitats anteriors -car s'ha imitat ara.

En definitiva, ens felicitàvem del fet que la plantilla es beneficiara d'unes quantitats econòmiques que legítimament els corresponia i censuràvem la forma de procedir de l'equip de govern que, sistemàticament, s'havia dedicat des del seu aterratge al Consistori a passar per damunt de qualsevol normativa anterior -pel simple fet d'haver estat promulgades pels anteriors responsables municipals. 

La regidora explicà que es tractava d'una productivitat a tota la plantilla com a reconeixement al descens en les baixes laborals dels treballadors i treballadores municipals, és a dir, a la millora en qüestió d'absentisme laboral.

Vam alertar, en qualsevol cas, que, en matèria de productivitats, controlaríem que no s'abonara quantitats que no es correspongueren amb la qualificació professional i laboral dels funcionaris, atés que s'havien repartit responsabilitats laborals a persones que no comptaven, al nostre entendre, amb la qualificació deguda.

Núm. 333: Contractació de serveis de gestoria. Inici d'expedient. Pensàvem que era del tot innecessari contractar els serveis de cap gestoria per a realitzar la gestió de les nòmines municipals, ja que, amb els actuals sistemes informàtics, la majoria dels ajuntaments ho feien amb recursos propis i sense cap dificultat. Alertàrem , a més, que no hi havia garantia administrativa que fóra un procediment obert i públic. Sospitàvem -igual que en el cas de la contractació de serveis per al Programa de "Centre d'oci per a xiquets i xiquetes amb Diversitat Funcional"; res. núm. 403) que es recorreria al procediment de negociat sense publicitat (del tot inadequat i escassament transparent). 

.Demanàrem, en qualsevol cas, que tots els contractes foren oberts i públics. 

Núm. 343: amb aquesta resolució es reconeixia el dret de l'Ajuntament de Quart -per conveni de 23 de març de 2005- de percebre part dels ingressos tributaris generats pel Centre Comercial Bonaire (un 12'75%). Un total de 156.693,46 euros (sobre un total d'1.228.968,38 euros).

Manifestàrem la nostra sorpresa davant el fet que fins ara no se'ns havia facilitat el document que recull l'esmentat conveni tot i que l'havíem sol·licitat en diverses ocasions (se'ns pemetia la consulta del conveni vinculat a la urbanització del sector: llicències d'obres, permisos, etc.).

Instàrem a l'equip de govern a redactar un nou conveni, atés el fet que es compateixen els ingressos però no les despeses que recauen íntegrament a l'Ajuntament d'aldaia (recaptació i gestió administrativa, control d'accessos, vigilància, manteniment de vials i zones ajardinades -malgrat que, de moment, d'aquestes darreres, se'n fa càrrec el centre comercial). Sense resposta.

Núm. 369: Adjudicació de contracte menor a Aldaia Pròxima S.A per a" la realització del tractament i manteniment de l'aigua de la piscina coberta d'Aldaia". Ací insistírem en el problema greu que podia generar en el futur immediat l'entrada fa uns mesos de l'empresa mixta Aldaia Pròxima (participada per l'Ajuntament d'Aldaia en un 51%) en la gestió de la piscina coberta i, ara, en el servei de manteniment de l'aigua de les instal·lacions. No ens quadrava que els serveis es pogueren abaratir tant -més que més quan, en el nou pressupost, els consellers de PP en l'empresa i el tècnic que fa de secretari cobraran dietes per assistir a les seues reunions, com ja hem explicat en lliuraments anteriors.

Amb tot, insistíem en la necessitat de repartir les càrregues amb l'empresa sòcia, donat que era una societat anònima convencional i l'Ajuntament no tenia cap obligació de fer-se càrrec de tot el dèficit que genere el servei de gestió de la piscina i ara del manteniment de l'aigua. 

D'altra banda, advertíem que l'empresa encara no havia presentats els comtes de resultats de l'any anterior -presumiblement menys optimistes del que ens volien fer creure quan es presentà al concurs per gestionar les instal·lacions aquàtiques.

Núm. 415: aprovació de factures i despeses diverses. En aquesta, cridàrem l'atenció sobre el fet que s'acomplien els nostres pronòstics respecte de la despesa extraordinària en neteja durant els mesos de desembre (33.063,67 euros), gener (7.606,52 euros) i febrer (7.508,53 euros). El pressupost no recollia, per tant, la realitat dels serveis de neteja que s'acabaven prestant -per descontrol en la despesa i en la planificació. Calia, doncs, abaratir el servei i reconsiderar el contracte -que estava beneficiant, com ocorria des de feia temps, a S.A. Agricultores de la Vega de Valencia.

PLE DE MARÇ (II)

El 2n punt:

 "Ratificació de l'Alcaldia núm. 435/2013 sobre al·legació presentada a la modificació puntual núm. 9 del PGOU transitori de Quart de Poblet" es basava en una proposta de reordenament urbanístic que l'Ajuntament d'Aldaia feia en el projecte presentat pels tècnics del poble veí a fi d'evitar cues i possibles embossos en els accessos a la nova superfície comercial que l'Ajuntament de Quart havia autoritzat (Media Markt) -i que, amb tota probabilitat, podien col·lapsar la redona anterior, ubicada en terme d'Aldaia i d'escasses dimensions per a la gran quantitat de vehicles que hi circulen diàriament i, especialment, els caps de setmana.

El sòl urbà Industrial C sobre el qual s'ha construït la gran superfície a què al·ludíem comprén una xicoteta parcel·la corresponent al terme d'Aldaia -cedida a través d'un conveni de l'any 1994 a Quart a fi que realitzara el planejament, la gestió i l'execució urbanística de l'àmbit sencer-. Per això, el consistori de Quart demana paréixer al d'Aldaia.

La modificació proposada per l'Ajuntament de Quart -i al·legada parcialment pel d'Aldaia- pretén la implantació d'usos comercials en locals majors de 2500 m2, que la normativa autonòmica considera com a  "gran superfície comercial", tot justificant així la transformació dels usos industrials tradicionals a la zona, tal com recull la Resolució d'Alcaldia: 

"En la actualidad el Suelo Industrial C se encuentra en una zona de marcado carácter comercial debido a la proximidad del "Centro Comercial Bonaire". Este centro es un gran atractivo comercial para la zona que está favoreciendo la aparición de comercios en la Zona UNO del Suelo Industrial A de Quart de poblet. La demanda de suelo en esta zona está centrada en usos terciarios, superficies comerciales y recreativas principalmente resultando los usos de aplicación en la Zona "Industrial C" poco apropiados y demasiado limitados para la realidad del mercado"

Nosaltres votàrem en contra de l'al·legació perquè estem en contra de donar aire a les grans superfícies i acceptar la requalificació d'un sector industrial en sector terciari i comercial era fer-ho. És més, aprofitàrem l'ocasió per cridar l'atenció de com es fan les coses en aquest país. Fixem-nos: se'ns demana que aprovem una al·legació per a una modificació parcial del Pla General d'Ordenació Urbana de Quart que permeta l'activitat comercial en sòl industrial. I es fa, tot sabent que l'esmentada activitat comercial -una gran superfície, car sobrepassa els 2500 m2- està en marxa des de fa mesos. Per tant, caldrà plantejar-se si eixa activitat comercial s'està desenvolupant amb tots els permisos i llicències -municipals i autonòmiques- preceptius, i si les autoritats locals que ho permeten han actuat adequadament.

A més, els tècnics informaren que uns altres establiments comercials de Quart, pròxims a Media Markt, havien sol·licitat també l'obertura d'un vial directe des de la redona referida als seus aparcaments. O siga, que, una vegada encetat el meló, tots volien el seu tros.

Siga com siga, l'acumulació d'oferta comercial, en les condicions d'infrastructura que tenim, preveu una afluència massiva de vehicles i, per tant, un col·lapse progressiu creixent: embossos, cues, retencions, contaminació ambiental i acústica, etc., com les que, des de fa anys, es produeix en el carril d'accés des de la A3 al pont que travessa l'autovia i aboca a la redona de què parlem, De retruc, eixes retencions permanents estan obligant a les autoritats a plantejar la construcció d'una altra redona a l'inici de l'ascens al pont -per on hom es pot desviar paral·lel al camp d'aviació i per on s'accedix a la part posterior del polígon de Venta de l'Aire- per facilitar la fluïdesa de la circulació.  

Per tot això i en defensa del comerç tradicional votàrem en contra.

PLE DE MARÇ (I)

Aquest ple, celebrat el passat 26 de març, estava compost de 8 punts, dels quals un era l'aprovació de l'acta anterior (punt 1); un altre, la informació sobre les sentències recaigudes: cap (punt 7); dos mocions presentades per Esquerra Unida contra la liberalització d'horaris (qüestió plantejada i assumida en anteriors plens per tots els grups municipals)(punt 4), i  una altra en defensa de la III República i l'inici d'un procés constituent (en la línia d'altres mocions presentades pel grup polític esmentat)(punt 5); la ratificació d'una Resolució d'Alcaldia sobre una modificació puntual del Pla General de Quart de Poblet -referit al Media Mark, tot just inaugurat al costat de la redona d'accés a l'autovia A3- (punt 2); l'aprovació del conveni amb la Creu Roja -en els mateixos termes i amb les mateixes quantitats que anys arrere-(punt 3); la informació sobre les resolucions d'alcaldia del darrer mes (punt 6); i, finalment, el preceptiu torn de precs i preguntes (punt 8).

En despatx extraordinari es presentaren tres mocions més (dues impulsades per l'Asociación de Vecinos de Aldaia) que no es debateren per no ser aprovada per majoria la seua urgència (amb els vots del partit popular): una sobre el cas de Dolors Carrasquilla, dona discapacitada que es troba en vaga de fam per reclamar que se li reconega el grau de 'gran discapacitació', que ja tenia en una altra comunitat i que l'INSS modificà recentment; una altra titulada "Moción de apoyo a la iniciativa Ciudadana Europea: derecho humano al agua y al saneamiento'); i una altra, de nou presentada per EU, sobre 'La defensa de la Mancomunidad Intermunicipal del Barrio del Cristo y por una gestión transparente, eficaz y participativa'.

Com veiem, es tracta d'un ple ben il·lustratiu del que ve sent l'acció de govern del partit popular: paràlisi municipal total i manca absoluta d'iniciativa política. Si no s'hagueren presentat les mocions, i l'oposició -especialment el nostre grup- no haguera fiscalitzat a fons les resolucions d'alcaldia i l'acció de govern, el ple haguera acabat en cinc minuts. 

Pel que fa al primer punt, ens abstinguérem perquè, com és habitual, l'acta contenia errades de traducció -que no donaven fe de la intervenció real del portaveu- i omissions que, segons el nou secretari municipal, són normals atés que l'acta no és un diari de sessions i no té perquè recollir íntegrament les intervencions dels regidors. 

En fi, com que no tenim Aldaia Ràdio ni retransmissió audiovisual dels plenaris a través de la web municipal -que serien les formes més fidedignes de conéixer-ne el contingut-, preferim abstenir-nos-en o votar en contra per no donar carta de validesa a documents francament millorables.